Al 2026 hem llegit

:: GENER
Fotógrafos de guerra. Guió de Raynal Pellicer i dibuix i color de Titwane. Planeta Cómic, 2025.

L’estiu de 1936, dos joves fotògrafs alemanys, Hans Namuth i Georg Reisner, desembarquen a Barcelona amb l’entusiasme de cobrir l’Olimpíada Popular, la resposta antifeixista als Jocs Olímpics de Berlín organitzats per Hitler. No obstant això, l’ambient festiu es trunca sobtadament amb l’alçament militar del 18 de juliol. El que havia de ser un reportatge esportiu i social es converteix, gairebé per accident, en un testimoni cru del conflicte bèl·lic. Sense ser soldats, armats només amb les seves càmeres, els dos protagonistes es veuen immersos en la primera línia de foc.

El còmic no busca l’èpica bèl·lica, sinó la humanitat dels rostres anònims (els milicians i la població civil), oferint un homenatge a aquells que van arriscar la vida perquè el món no oblidés el que estava passant. Raynal Pellicer, reconegut documentalista, construeix un guió sòlid basat en una exhaustiva recerca, recuperant la peripècia vital de Namuth i Reisner, dos figures sovint oblidades a l’ombra d’altres fotoperiodistes com Capa. Fotógrafos de guerra és un exercici de recuperació històrica i un tribut a la professió, que ens recorda el poder de la imatge com a eina de resistència contra l’oblit i el feixisme.

:: FEBRER
Nosferatu. Una sinfonía del horror. Guió i dibuix de Diego Olmos. Planeta Cómic, 2025.

El jove Hutter, un empleat d’una immobiliària de la petita ciutat de Wisborg, rep l’encàrrec de viatjar fins als remots Carpats per tancar la venda d’unes propietats amb un misteriós client, el comte Orlok. El que comença com un viatge de negocis aviat es transforma en un malson opressiu quan Hutter descobreix la veritable naturalesa del seu amfitrió. La seva arribada a la ciutat no només portarà la desgràcia personal al protagonista i a la seva esposa Ellen, sinó que desfermarà una plaga de mort i pesta negra que amenaça de consumir tota la regió.

En aquesta adaptació del clàssic cinematogràfic de F. W. Murnau (1922), Diego Olmos recupera l’essència més crua i aterridora del vampir original, allunyant-se de la visió romàntica i seductora popularitzada per Hollywood posteriorment. L’autor aposta per una atmosfera expressionista on les ombres i la decadència tenen un paper protagonista, emfatitzant la connexió simbòlica del monstre amb la malaltia, les rates i els insectes.

Diego Olmos, dibuixant barceloní amb una llarga trajectòria, signa aquí un treball on ret homenatge a l’obra mestra del cinema de terror. A través de la seva mirada, el relat de Nosferatu esdevé una reflexió sobre la lluita de classes, presentant el vampir com un paràsit de la vella noblesa que s’alimenta de la sang del poble. Una lectura per als amants del gènere de terror i per a aquells que vulguin redescobrir el mite des d’una perspectiva fosca i visceral.

:: MARÇ
Shiki. Cuatro estaciones en Japón. Guió i dibuix de Rosalie Stroesser. Salamandra Graphic, 2025.

Shiki. Cuatro estaciones en Japón és un viatge sensorial a través de l’arxipèlag nipó, allunyat de les rutes turístiques convencionals per endinsar-se en l’ànima del país. Estructurat cronològicament des de la pluja de pètals de la primavera fins al silenci de la neu hivernal, el còmic actua com un quadern de bitàcola que explora la íntima connexió entre la natura i la cultura japonesa.

A mig camí entre el llibre d’art, l’assaig gràfic i el diari de viatges, l’obra destaca per un apartat visual evocador i delicat. A través d’un traç elegant, l’autora ens descobreix llegendes locals, l’origen de festivitats ancestrals, la importància dels objectes quotidians i la riquesa d’una gastronomia que canvia amb el clima. És una oda a la bellesa efímera i a la capacitat de commoure’s davant la transitorietat de les coses.

Rosalie Stroesser aconsegueix amb Shiki un exercici de síntesi cultural brillant. Lluny de quedar-se en la superfície de l’exotisme, la seva mirada és respectuosa i profunda, servint de pont per al lector occidental que vol comprendre què s’amaga darrere les tradicions japoneses. Una lectura pausada i contemplativa, ideal per gaudir amb calma, que ens recorda la importància d’aturar-nos i observar els petits canvis que l’entorn ens regala dia a dia.

:: GENER

Der Zauberberg de Thomas Mann

Um den 150. Geburtstag Thomas Manns im Jahr 2025 zu feiern, beenden wir das Jahr mit den ersten Teilen von seinem Jahrhundert-Roman. Wir begleiten  den  jungen Hans Castorp nach Davos, um seinen kranken Vetter in der Lungenklinik zu besuchen. Drei Wochen will Castorp auf dem Berghof bleiben, am Ende werden es sieben Jahre, denn er verliert unter anderem das Verhältnis zur Zeit. Der Erste Weltkrieg beginnt kurz darauf.

Per commemorar el 150 aniversari de T. Mann aquest 2025, acabarem l’any llegint les primeres parts de la seva novel·la del segle. Acompanyarem el jove Hans Castorp a la clínica de Davos per visitar el seu cosí malalt dels pulmons. Castorp  hi vol passar tres setmanes que al final es convertiran en set anys, ja que perd entre d’altres la noció del temps. Poc després començarà la Primera Guerra Mundial.

:: FEBRER i MARÇ
Du bist nicht so wie andre Mütter, d’Angelika Schrobsdorff.

Die Autorin erzählt die Geschichte einer leidenschaftlichen Frau, die eigentlich ihre Mutter ist. Wir sehen ihre Kindheit und Jugend in Berlin mit Ferien an der See, Theater, Konzerte, Tanzabende, erste Liebe, frühe Ehe, Eifersucht und neue Leidenschaften. Doch dann kommt die Verfolgung durch das NS-Regime, Flucht und Exil im fernen Sofia. Zwei Leben in einem.

L’autora explica la història d’una dona apassionada que, de fet, és la seva mare. Veiem la seva infantesa i joventut a Berlín amb vacances al llac, teatre, concerts, balls, primer amor, matrimoni, gelosia i noves passions. Però després ve la persecució per part del nazis, la fugida i l’exili a la llunyana Sofia. Dues vides en una.

:: GENER
M, il figlio del secolo, d’Antonio Scurati.

Antonio Scurati, Premio Strega nel 2019, propone un lungo romanzo storico nel quale ci racconta l'ascesa al potere di Mussolini. Il libro ha riscontrato un discreto successo e ha riaperto il dibattito sul ruolo della memoria storica nella formazione dell'identità nazionale. Scritto in terza persona il romanzo ricopre il periodo che va dal  23 marzo 1919 al 13 gennaio 1925. Da questo lavoro è tratto un Podcast dell'attore teatrale Marco Paolini e una mini serie di produzione italo-francese.

:: FEBRER
Margherita dolcevita e Bar Sport, de Stefano Benni.

Incontro su Stefano Benni: figura fondamentale della letteratura satirica italiana contemporanea Benni ci ha lasciato a settembre e noi dedichiamo un incontro alla sua scrittura e al suo genio. Capace di fondere insieme ironia, grottesco, lingua, critica sociale e di inventare personaggi surreali e situazioni assurde, questo grande scrittore ci porta per mano a una riflessione profonda sui difetti della società. 

Avremo a disposizione due perle della sua produzione, Margherita dolcevita e Bar Sport.

:: MARÇ
La misura del tempo, de Gianrico Carofiglio.

Gianrico Carofiglio ex magistrato ed ex senatore, con questo giallo giudiziario arriva finalista al premio strega 2020. Insieme ad altri 5 romanzi La misura del tempo compone la serie I casi dell'avvocato Guerrieri che ha dato anche vita a una fortunata serie televisiva. La riflessione sulla giustizia, la memoria, il passato che ritorna sono le tematiche attorno a cui ruota una riflessione esistenziale presentata da una narrazione dal ritmo vivo e ricca di colpi di scena.

:: GENER
Maria Magdalena de Michael De Cock. Direcció de Carme Porteceli. Dates de representació al TNC: Del 22/01 al 22/02. 

Miriam, una professora, viatja de Brussel·les a Barcelona per fer una conferència sobre Maria Magdalena. Deixa enrere la seva filla petita i pren la decisió important de divorciar-se del seu marit. Quan arriba a l’aeroport de Barcelona, el taxista que l’espera diu que és Jesús.

Després de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i de Madame Bovary de Flaubert, Carme Portaceli i Michael De Cock se centren en el personatge de Maria Magdalena, el símbol –amb diferència– de les dones esborrades. Li donen la importància que mereix, i que mereixen tantes i tantes dones, convertint aquest relat bíblic en màgic.

:: FEBRER
La Reina Lloba de Pau Carrió. Direcció de Pau Carrió. Dates de representació al TNC: Del 4/02 al 8/03.

Un personatge que s’embruta, que lluita, que estima, que esgarrapa, que guanya i que perd. 

Pau Carrió dedica la seva nova creació a Margaret d’Anjou: la reina lloba. És un dels personatges més citats a les obres de Shakespeare, sempre pivotant al voltant dels grans protagonistes masculins (Enric VI, Ricard III) però, en canvi, no compta amb una obra pròpia.

Amb La reina lloba, Carrió es proposa descobrir-nos la vida apassionant d’aquest personatge històric. Margaret serà núvia, muller, amant, reina, mare, guerrera, vídua i bruixa visionària. Ordirà intrigues polítiques, liderarà els exèrcits dels Lancaster, lluitarà contra els York i, finalment, perdrà la guerra, la corona, el marit i el seu únic fill. S’exiliarà a França però retornarà a Anglaterra, als cinquanta anys, per anunciar la fi del regnat de terror de Ricard III.

:: MARÇ
Holocaust de Queralt Riera.

Dos joves es coneixen en una aplicació de cites i tenen una primera trobada. S’agraden, passegen i, en un portal, comencen a amanyagar-se i a besar-se… fins que una pila de trets, explosions i corredisses els obliguen a entrar a l’edifici i refugiar-se en un pis que no és casa seva. Ja fa tres dies que hi són i a fora tot sembla ben bé un holocaust. ¿És la fi de la nostra civilització, una guerra, una catàstrofe? Sigui com sigui, no podran deixar el seu refugi a risc de ser assassinats i, mentre estan tancats en aquest pis, conviuran i aniran creant un lligam cada cop més intens. Són dos personatges atrapats per un sistema en declivi que voldrien fugir, però no tenen on anar. 

:: GENER
La forma de l’aigua d'Andrea Camilleri.

Aquesta novel·la enceta la sèrie del comissari Montalbano. En una càlida nit siciliana uns escombriaires troben un conegut polític i empresari mort en circumstàncies molt compromeses. Tot apunta que ha estat un atac de cor després d’haver mantingut relacions íntimes amb una persona desconeguda en un raval on regnen la prostitució i la droga. El comissari Montalbano ho haurà d’investigar.

:: FEBRER
Les ales de l’esfinx d'Andrea Camilleri.

No és un bon moment per al comissari Montalbano: té diferències importants amb la seva xicota Lívia i els anys d'ofici comencen a pesar... Però la tragèdia real serà més urgent que la moral: en un abocador han trobat el cadàver d'una noia nua i amb el rostre devastat per un projectil. L'única pista per identificar-la és un petit tatuatge en forma de papallona a l'espatlla esquerra, que esdevindrà el punt de partida de la investigació.

:: MARÇ
L’acabadora de Michella Murgia.

La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una dona sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a ben morir.