Contacte
Filosofia
:: GENER
LA LLIBERTAT: És possible ser lliure? Quin és el preu de la llibertat? En aquest taller coneixerem com diferents filòsofs al llarg de la història han definit la llibertat i han proposat formes de vida individual i col·lectiva que ens apropin a ella. També analitzarem i debatrem sobre el propi concepte de llibertat.
:: FEBRER
EL TEMPS: Som esclaus del temps o el temps ens pertany? Quantes formes diferents existeixen de relacionar-se amb el temps? Existeix un sol temps o existeixen diferents visions i dimensions temporals? En aquest taller ens endinsarem en l'estudi filosòfic del temps i coneixerem el pensament de diferents auteres i autors.
:: MARÇ
LA VIDA: El concepte de vida és un dels més difícils de definir, tant científicament com filosòficament. Què significa estar viu? És el mateix estar viu que viure? Què li dona valor a la vida? En aquest taller debatrem aquestes preguntes i coneixerem les respostes que s'han donat al llarg de la història de la filosofia.
:: ABRIL
El Poder: Les relacions de poder estan presents en tots els àmbits de la nostra vida més del que ens imaginem. En aquest taller analitzarem com el poder, centrat en un únic individu o com a activitat col·lectiva, condiciona les relacions humanes i ha estat, al llarg del temps, una eina de control social i de definició de marcs de convivència. És possible escapar del poder?
:: MAIG
L'Amor: Al llarg de l'història de la Filosofia, molts pensadors i pensadores han intentat definir l'amor. En aquest taller coneixerem aquestes diferents maneres d'entendre aquesta experiència humana i debatrem sobre la nostra pròpia visió i comprensió d'aquest fenòmen tant present a la nostra vida.
:: JUNY
La Mort: La mort ens defineix com a éssers humans. La nostra vida està marcada pel fenòmen misteriós de la pròpia mort i de la mort dels altres. També per la mort dels somnis, les esperances, les relacions... En aquest taller estudiarem com des de la Filosofia es contempla l'experiència de la mort i com ens condiciona en el nostre dia a dia.
AMUNTLectura i creació poètica
:: GENER
La vida amb un forat a dins
Aprofitant la publicació d’una extensa antologia de l’obra del poeta anglès Philip Larkin.
(1922-1985) a càrrec del traductor Marcel Riera, ens endinsarem en una de les veus més àcides i alhora emotives, però sense sentimentalismes, de la poesia anglosaxona del segle XX. Una poesia plena de mala bava i tendra alhora, que mai no deixa els seus lectors indiferents.
:: FEBRER
Tantes mudes
Mireia Calafell (1980) va marcar un abans i un després a la poesia catalana amb aquest llibre de poemes d’amor i del cos, que inclou alguns poemes ja cèlebres i que, una quinzena d’anys després de la seva publicació, encara no ha perdut ni una engruna del seu vigor i de la seva solidesa expressiva. Un llibre que ens agafa de la mà i ens porta als nostres racons més íntims.
:: MARÇ
Dels sons nets als sons bruts
Un petit viatge a través del sonet en els últims anys en llengua catalana. Buscarem autors contemporanis que s’hagin aventurat a refer a la seva manera aquesta composició clàssica de catorze versos, dues quartetes i dues tercetes, i veurem quins secrets s’amaguen sota una forma clàssica que, al capdavall, pot ser la més trencadora de les formes.
:: ABRIL: Prefereixes perdre un bon poema o una dent?
Fabio Morábito (Alexandria, 1955), nascut a Egipte, de pares italians i mexicà d’adopció, és un dels autors contemporanis més lúcids. La seva poesia és una poesia d’idees, original i tendra, que no dubta a arriscar-se per despertar en els lectors tot allò que necessiten. Raó i sentiments al servei de l’emoció, del somriure i de la humanitat.
:: MAIG: On he deixat en Foix…
No hi ha res com tornar als propis clàssics per veure que la clau que obre tots els panys la teníem a tocar. Aquest maig rellegirem el Josep V. Foix més surrealista, a la recerca de les claus que han convertit el pastisser de Sarrià en la pedra de toc de la literatura catalana moderna.
:: JUNY: La bellesa d’Anne Carson
Acabarem aquest curs amb una aproximació a la poesia d’Anne Carson (Canadà, 1950) en traducció de Núria Busquet. Amb la lectura dels tangos que conformen el llibre La bellesa del marit mirarem d’entendre per què Carson és considerada una de les millors poetes vives del món, així com el paper que juga en els seus llibres la conjunció entre la sentència clàssica i la ironia més punyent.
Lectura, creació i escriptura
:: GENER
Més enllà del modernisme
Sota el paraigua de la figura de Víctor Català, ens capbussarem en els Drames rurals que Caterina Albert i Paradís va retratar amb una naturalitat salvatge i bellíssima que ens portarà a explorar la recerca de la bellesa en la nostra escriptura.
:: FEBRER
Un tast noucentista
De fets banals en podem fer humor; de descripcions subtils, universos sencers. Obrirem la porta al príncep dels poetes catalans, Josep Carner, per tastar-ne la narrativa i permetre que conquisti els nostres escrits.
:: MARÇ
Símbols en una habitació
Mercè Rodoreda és coneguda, reconeguda, llegida i admirada. De la seva literatura podríem rescatar-ne diferents aspectes per emmirallar-nos i aplicar-los a la nostra tinta; de tots ells, ens centrarem en els simbolismes.
:: ABRIL: El meu Frankenstein
La creació de vida artificial o, cosa equivalent, jugar a ser Déu, és un argument universal en la literatura. Des de la mitologia clàssica amb Pigmalió fins a les narratives contemporànies sobre intel·ligència artificial, aquest tema planteja qüestions essencials sobre els límits de la humanitat, la moral i la responsabilitat creadora.
Un dels exemples més icònics és Frankenstein de Mary Shelley, una novel·la que no només parla de ciència i creació, sinó també de rebuig, soledat i les conseqüències d’assumir un paper diví sense mesurar-ne els efectes: fins on pot arribar la mà de l’humà en la creació de vida? I, si aconseguim crear-la, com ens en fem responsables?
:: MAIG i JUNY: Quantes veus!
La polifonia narrativa ens permet explorar una història des de diferents perspectives, oferint una visió més rica i complexa de la realitat.
Veurem com múltiples veus poden construir un relat, fixant-nos en autores de casa, com Laia Aguilar, Maria Climent i Irene Solà, entre altres, analitzarem com la diversitat de punts de vista influeix en la narració i experimentarem amb l’escriptura polifònica per donar veu a diferents personatges dins d’una mateixa història.
Com podem fer que cada veu sigui única? Com es complementen o es contradiuen entre elles?
Ciència
:: GENER
Ciència atmosfèrica
Al llarg del mes de gener farem un repàs dels conceptes fonamentals associats a la meteorologia. Ens centrarem en la part de l’atmosfera on es produeixen la gran majoria de fenòmens, la troposfera i n’aprendrem els principals així com la manera de caracteritzar-los.
:: FEBRER
Temps espacial
Segons l’OMM (Organització Meteorològica Mundial) el Temps Espacial és l'estat físic i fenomenològic de l'entorn espacial natural, especialment el Sol i els entorns interplanetaris i planetaris. Al llarg d’aquest mes de febrer canviarem d’escala i ens endinsarem en el significat d’aquesta definició.
:: MARÇ
DANA
Una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) és un tipus de depressió amb unes característiques particulars. Al llarg d’aquest mes de març veurem quines són aquestes característiques i quins són els seus potencials afectes d’una estructura d’aquest tipus. En particular, estudiarem la DANA que va afectar el País Valencià el passat mes d’octubre.
:: ABRIL
Aigua, Clima i Medi Ambient
L’aigua és un element fonamental per a la vida. Cobreix un percentatge altíssim de la Terra, però l’aigua dolça disponible per al consum humà és limitada. En aquest mes, explorarem el cicle de l’aigua, com es gestiona a escala global i les accions que podem prendre per protegir i conservar aquest recurs vital. Parlarem de la petjada hídrica, la contaminació de l’aigua i les solucions per garantir el seu ús sostenible.
:: MAIG
Cicle del Carboni i Qualitat de l’Aire
El carboni és un element fonamental per a la vida i el seu cicle té una gran influència en el clima global. El cicle del carboni explica com el carboni es desplaça entre els éssers vius, l’atmosfera, els oceans i la Terra.
Però, les activitats humanes estan alterant aquest cicle i afectant la qualitat de l’aire, augmentant els nivells de CO₂ i altres contaminants. En aquest mes, analitzarem com millorar la qualitat de l’aire i comprendre els processos que alimenten el canvi climàtic.
:: JUNY
Fenòmens extrems i adaptació climàtica
Els fenòmens meteorològics extrems, com les tempestes, les onades de calor i les sequeres, estan augmentant a causa del canvi climàtic. Aquestes alteracions en el clima tenen profunds efectes sobre els ecosistemes i les societats humanes. A mesura que aquests fenòmens es tornen més freqüents i intensos, és fonamental comprendre com es produeixen i com podem adaptar-nos per reduir els seus efectes. En aquest mes, analitzarem la ciència darrere dels fenòmens extrems i explorarem estratègies per a l’adaptació climàtica.