Hem llegit

:: “Llibres gairebé savis. Encara” cicle assaig amb Esteve Masalles.

Albert Camus a la Pesta,  volia mostrar-nos que les pitjors epidèmies no són les que tensionen el sistema sanitari, sinó les morals. En moments de crisi surt el pitjor de la societat en forma d’insolidaritat o irracionalitat, però també s’obre pas el millor. Sempre hi ha justos que se sacrifiquen per a cuidar els altres.

A la contracoberta de Pandèmia i postveritat de Jordi Pigem, llegim: “Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és.” L’autor ens proposa comprendre la complexitat del que ha succeït durant la pandèmia: l’eclosió del “No hi ha res vertader, tot és permès” i la possibilitat que el suposat mirall nítid de la ciència estès entelat des del començament. Les seves anàlisis i la crida a un sentit comú davant la tecnologia i la salut han creat força debat i certa polèmica en els mitjans que ens són més propers. No és gens corrent que un llibre d’assaig escrit originalment en català arribi a les cinc edicions.

Tal vegada el problema planetari més alarmant d’ara sigui el canvi climàtic. Philipp Blom estudia a “Lo que está en juego”, com diverses societats i imperis van saber adaptar-se a l’anomenada “petita edat de gel” dels segles XVII i XVIII.

:: 6 poemas 6 mujeres 6 poetas, Tertúlia de Poesia Castellana i Hispanoamericana amb Juan González Soto.

Són dues poetes del segle xx, Blanca Varela (Supe, Perú, 1926-2009) i Ángela Figuera (Bilbao, 1902-1984), un altra del segle xix, Josepa Massanés i Dalmau (Tarragona, 1811-1887), una poeta del segle xviii, sor Ana de San Jerónimo (Madrid, 1696-1771), un altra del segle xvii, sor Juana Inés de la Cruz (San Miguel Nepantla, México, 1648-1695) i, finalment, una poeta de la segona meitat del segle xv, Florencia Pinar.

:: Pin i Soler: ‘No es bo estimar tant’ 

Amor de Manel Castromil.

Manel Castromil Pérez, nascut al Figaró el 1971, va començar a escriure als dotze anys copiant versos de Bécquer i llegint el que seria el seu primer referent literari, el poeta César Vallejo.

 “Amor”, va estar valorada pel jurat del Pin i Soler per la seva qualitat literària i per l'originalitat de la veu narrativa. En destaquen els recursos estilístics i literaris, la disposició del text en pàgina, l'absència d'acotacions de diàleg o les frases curtes. Al llarg de la novel·la que té un caire de suspens psicològic, el seu protagonista es pregunta repetidament el perquè és mereixedor de tant d’amor.