Leseclub
Leseclub mit Kàtia Pago Cabanes und Anja Benzenhöfer. Tardor 2026.
Amb la col·laboració de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Accedeix al club
Nivell a partir de B2.
Kàtia Pago Cabanes és llicenciada en Filologia Anglo-germànica i en Traducció. Professora d’alemany a l’EOI de Tarragona.
Anja Benzenhofer és llicenciada en Filologia Germànica i Romanística. Professora d'alemany a l'EOI.
#Llegim
:: OCTUBRE
Seltsame Sterne starren zur Erde, d’Emine Sevgi Özdamar
In diesem Roman erzählt die Autorin aus den Augen ihrer Protagonistin, eine junge Schauspielerin aus Istanbul, die in den Berlin der 70er Jahre zieht, als die Stadt geteilt ist. Dort lebt sie zwischen zwei Welten (Ost und West) und mit den Erinnerungen an die Militärdiktatur im eigenen Land. Aber vor allem lebt sie ihren Traum: die Berliner Theaterwelt von Bertolt Brecht von ganz nah kennenzulernen.
En aquesta novel·la l’autora narra des dels ulls de la seva protagonista, una jove actriu d’Estambul que se’n va a viure al Berlín dels anys setanta, quan la ciutat està dividida. Allí viu entre dos mons (est i oest) i amb els records de la dictadura militar al seu país. Però sobretot viu el somni de conèixer de ben a prop el panorama teatral del Berlín de Bertolt Brecht.
:: NOVEMBRE
Erzählungen, d’Ingeborg Bachmann
Um den 100. Geburtstag von Ingeborg Bachmann zu feiern, lesen wir einige Erzählungen von ihr, mit denen sie eine der wichtigsten Stimmen der Nachkriegsliteratur wurde. Mit einer poetischen und präzisen Sprache zeigt sie oft Menschen an entscheidenden Punkten ihrer Existenz, in denen es um das Leben, die Wahrheit, die Liebe und den Tod geht.
Per a commemorar el centenari del naixement d’Ingeborg Bachmann llegirem algunes de les seves narracions amb les quals es va convertir en una de les veus més importants de la literatura alemanya de postguerra. Amb un llenguatge poètic i precís mostra sovint persones en moments crucials de les seves vides, en què es debat la vida mateixa, l’amor, la veritat i la mort.
:: DESEMBRE
Kein Ort. Nirgends, de Christa Wolf
Die Erzählung geht von einer fiktiven Situation aus, in der zwei historische Personen (Heinrich von Kleist und Karoline von Günderrode) im Juni 1804 bei einer Teegesellschaft in Winkel am Rhein zusammentreffen. Im Mittelpunkt steht die Spannung zwischen den Lebensvorstellungen des Dichters und der Dichterin und den Normen der Gesellschaft. Die Situation erinnert an die Lage in der DDR und die damalige anhaltende Debatte um die Rolle des Künstlers im Sozialismus.
Aquesta narració parteix d’una situació fictícia en la que es troben dos personatges històrics (Heinrich von Kleist und Karoline von Günderrode) al juny de 1804 mentre prenen te a Winkel am Rhein. La tensió entre les dues visions de la vida dels dos escriptors i les normes socials ocupa un lloc central. La situació recorda el debat sobre el paper de l’artista a l’Alemanya socialista.