Leseclub
Leseclub mit Kàtia Pago Cabanes und Anja Benzenhöfer. Primavera 2026.
Amb la col·laboració de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Accedeix al club
Nivell a partir de B2.
Kàtia Pago Cabanes és llicenciada en Filologia Anglo-germànica i en Traducció. Professora d’alemany a l’EOI de Tarragona.
Anja Benzenhofer és llicenciada en Filologia Germànica i Romanística. Professora d'alemany a l'EOI.
#Llegim
:: ABRIL
Wunschloses Unglück, de Peter Handke.
Diese Erzählung ist Handkes literarische Auseinandersetzung mit dem Leben seiner Mutter, die nur wenige Wochen vor der Entstehung des Textes durch Suizid ums Leben gekommen war.
Handke beschreibt das Schicksal einer zunächst lebenslustigen und feinfühligen Frau, die es gegen Mitte des 20. Jahrhunderts nicht geschafft hat, den angesichts ihrer bäuerlichen Herkunft vorgezeichneten Lebensweg in der österreichischen Provinz zu verlassen.
Aquesta narració és l’intent literari de Handke d’entendre el suïcidi de la seva mare, qui es va treure la vida poques setmanes abans de sorgir el text. Handke descriu el destí d’una dona alegre i sensible cap a la meitat del segle vint, però que no va aconseguir abandonar el camí marcat pel seu origen: una família de pagesos de província a Àustria.
:: MAIG
Der Untergeher, de Thomas Bernhard.
Der Untergeher ist ein Roman des österreichischen Schriftstellers Thomas Bernhard aus dem Jahr 1983. Erzählt wird der berufliche und private Werdegang dreier angehender Konzertpianisten, von denen einer Glenn Gould ist, und deren lebenslange Auseinandersetzung mit dem Anspruch höchster Perfektion. Der Untergeher" ist eine virtuos erzählte Geschichte über Virtuosität.
El malaguanyat és una novel·la de l’escriptor austríac Thomas Bernhard de l’any 1983. S’hi narren els principis de la carrera de tres pianistes diferents (un és Glenn Gould) i el seu esforç al llarg de la seva vida per arribar a la màxima perfecció. El malaguanyat és una història sobre la virtuositat narrada virtuosament.
:: JUNY
Das kunstseidene Mädchen, d’Irmgard Keun.
Der Roman spielt gegen Ende der Weimarer Republik (1931-1932) vor allem in Berlin und ist damit eine Großstadtroman. Die Protagonistin Doris schreibt in Form eines Tagebuchs der 18-jährigen Ich-Erzählerin, wie sie sich zuerst in ihrer Heimatstadt im Rheinland und dann in Berlin über Wasser hält und die Rolle, die die Männer darin spielen.
La novel·la està ambientada a Berlín, a finals de la República de Weimar, i és per tant una novel·la de la gran ciutat. La protagonista, Doris, escriu en forma de diari en primera persona (d’una jove de 18 anys) com s’ha de mantenir primer a la seva ciutat natal, a la zona del Rin, i després a Berlín i el paper que hi juguen els homes.