
Helena Casas Perpinyà és investigadora del Centre de Recerca Dones Duoda de la Universitat de Barcelona i Doctora en Cultures Medievals, especialitzada en escriptura i espiritualitat femenina.
#Llegim
:: JULIOL
I vaig deixar de dir-te pare: Quan la submissió química colpeix una familia, de Caroline Darian. Edicions 62, 2025.
Aquest és el testimoni excepcional, lúcid, valent i sincer, de la filla de Gisèle Pelicot escrit com un diari. Relata el vertigen impactant en saber que el seu pare és un monstre i el dilema impossible que se li imposa: ser alhora filla de la víctima i de l’agressor.
:: AGOST
Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana i ell es va penjar d'un arbre, de Liudmila Petruixévskaia. Editorial Periscopi, 2015.
Històries enginyoses i dolces, burlesques i corprenedores; aquestes faules realistes sobre dones que cerquen l’amor són els contes amb els quals l’autora, que ha estat comparada amb Txékhov, Tolstoi, Beckett i Poe, demostra per què és l’única autora russa en actiu indiscutiblement canònica.
:: SETEMBRE
Diario de un vacío, d'Emi Yagi. Planeta, 2022.
Diario de un vacío segueix el dia a dia de Shibata des que anuncia el seu fals embaràs i recupera, per fi, temps per a ella mateix. Alliberada dels ritmes frenètics de la seva feina, mira al seu voltant i troba una societat desconnectada, poblada per individus esquius incapaços de mirar l'altre. Un mantell de solitud sembla cobrir-ho tot, però el nen fantasma que creix a l'interior de Shibata la fa sentir acompanyada.