Es coneixen com a incunables els primers llibres impresos a Europa amb tipus metàl·lics mòbils emprats per Johannes Gutenberg a la ciutat de Maguncia al voltant de 1450 amb la finalitat de reproduir amb rapidesa i facilitat els textos. El període concret abasta des dels començaments de la impremta (1450-1455) fins al 31 de desembre de 1500.
Les seves característiques més destacades és la seva semblança amb els manuscrits dels quals en pren el model: suport, tipus d'escriptura, abreviatures, signes de puntuació, format, ornamentació i parts (incipit opus, corpus, explicit opus i colofó), i que es mantindran fins a finals de segle XV. Els primers anys els impressors eren itinerants i es desplaçaven allà on eren cridats per imprimir, i part dels encàrrecs eren eclesiàstics, com seria el cas de Tarragona, i altres seus episcopals.
Es conserven a la Biblioteca 230 incunables, procedents principalment dels monestirs de Santes Creus i Poblet, Carmelites de Valls i Tarragona, Franciscans missioners d'Escornalbou i llibreria del canonge Ramón Foguet i Foraster (1729 - 1794).
La temàtica dels incunables conservats està vinculada a la seva procedència, les desamortitzacions eclesiàstiques (1835-1837) es predominantment religiosa, predominant la teologia, les edicions de bíblies o els sermons. Només son testimonials matèries com l’agricultura, la medicina, l’astronomia o les ciències.
Destaquen per la seva importància i raresa el Missale Tarraconense (Tarragona: 1499), la Physica Pauperum (Barcelona: 1482) i en llengua catalana el Regiment dels Princeps d' Aegidius Columna (Barcelona: 1480), les Constitucions de Catalunya (Barcelona: 1495), i Lo primer llibre del Crestià de Francesc Eximeniç (València: 1483). Es conserva també el primer llibre imprès a la ciutat de Tarragona el 1484, el Manipulus Curatorum de Guido de Monte Rocherii.
Domínguez Bordona, Jesús. «Incunables de la Biblioteca de Tarragona : Catálogo abreviado». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Tom LXIX, 2 (1961) ; p. 560-620.