Contacte
La Biblioteca Pública de Tarragona és una biblioteca de titularitat estatal gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, prestant els serveis propis de biblioteca i contribuint a la implementació de projectes i programes comuns.
Les biblioteques públiques hem de gestionar els recursos amb la màxima eficiència per acompanyar els ciutadans en l’aprenentatge al llarg de la vida, per fomentar el gust per la lectura i per contribuir a transformar la informació en coneixement. En definitiva, hem de fer més accessible la cultura, ajudar a reduir el fracàs escolar i a capacitar els ciutadans tot adaptant serveis, col·leccions, espais i programes.
Per altra banda, la Biblioteca Pública de Tarragona, es caracteritza per una llarga experiència en el treball en planificació estratègica que s’inicià el 1999; també obtingué el 2004 la certificació ISO 9001:2000, que va mantenir fins al 2011. Ben aviat també, el maig de 1998, tingué pàgina Web junt amb la construcció de serveis en línia, gràcies a la col·laboració de la Fundació Ciutat de Tarragona i al finançament de l'empresa Dow Chemical. Va ser el precedent de l'actual web; les xarxes arribaren l’any 2010 per difondre els seus serveis i activitats a través de diferents canals.
L'any 2018 es va redactar el Pla Estratègic 2018-2022, que ha inspirat també els objectius dels anys posteriors.
Igualment importants són el compromís amb el servei de biblioteca pública i amb el país, contribuint a l’execució de les polítiques culturals del Departament de Cultura i de les polítiques generals del Govern.
La BPT ofereix accés gratuït a col·leccions, serveis i activitats que promouen el gust per la lectura, el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida.
Amb més de 170 anys d’història, disposa d’una àmplia col·lecció local i un important fons patrimonial.
La Biblioteca és també un espai de trobada que crea vincles, fomenta la cohesió ciutadana i treballa en col·laboració amb altres agents culturals i socials.
Creiem en el progrés de les persones i de la societat a través de la lectura i del coneixement.
Treballant junts, volem contribuir a millorar la vitalitat cultural i el benestar de Tarragona.
Per aconseguir-ho, la BPT compta amb importants col·leccions, serveis, espais físics i virtuals i, sobretot, un equip de treball compromès.
La seva història, i com les altres biblioteques provincials, s’inicià a cop de decrets i reials ordres que daten de finals segle XVIII i que culminen amb les desamortitzacions dels governs liberals del Comte de Toreno i Juan Álvarez Mendizábal (1835-1838). La finalitat era recollir el patrimoni bibliogràfic dels convents i monestirs, però es tenien pocs recursos i les mesures de salvaguarda resultaven inoperants en un territori extens i en guerra. Els llibres dels monestirs (Poblet, Santes Creus, Escornalbou...) van costar molt de recuperar malgrat que a mitjans de 1836 hi havia una ordre del govern central que ordenava la formació de biblioteques provincials.
A la ciutat de Tarragona els llibres procedents de convents i monestirs van arribar tard, entre els anys 1840 i 1847, i es van anar agrupant a la plaça del Pallol sota els auspicis de l’Acadèmia de Dibuix i Nàutica i de la Sociedad Económica de Amigos del País, que van ser les primeres que van rebre l’encàrrec de la seva custòdia. En aquest procés va ser important la creació l’any 1844, de les Comisiones de Monumentos, a les capitals de província l’any 1844, que tenien com a objectiu prioritari la recollida del patrimoni dels béns mobles procedents dels convents i monestirs, i en el cas del bibliogràfic, havien de fer efectiva la creació de les biblioteques provincials.
Va ser l’any 1846 quan s’encarregà la realització de la Biblioteca a l’exfrare franciscà Joaquin Caballero, qui havia de reunir i classificar els fons, fins llavors amuntegats, a la Plaça Pallol. El 14 de gener de 1847, en el moment de la inauguració, el cap polític de Tarragona, Francisco Belza, qualificava la Biblioteca com un dels grans vehicles d’instrucció pública vinculada a l’Institut d’Ensenyament Secundari, i en descrivia el ric llegat procedent de monestirs i convents de la demarcació, que calia augmentar amb obres modernes. Afegia però, que no es volia demorar la seva obertura als estudiosos de totes classes de la societat; llavors s’obria de deu a dotze del matí i de tres a dos quarts de quatre de la tarda.
L’edifici actual té una història que es remunta a l’any 1946 quan les Carmelites de la Vetlla començaren els tràmits per la construcció d’un col·legi residència a uns terrenys de la seva propietat, a l’actual carrer Fortuny, cantonada amb Gasòmetre, lloc de l’actual Biblioteca. L’obra s’inicià amb els arquitectes Josep M. Pujol de Barberà (1871-1949) i Antoni Pujol Sevil (1902-2001), i es feren treballs de demolició de la roca. Ben aviat, però, l’abril de 1948, les Carmelites paralitzaren les obres i el posaren a la venda.
Als anys cinquanta des de la Diputació de Tarragona, i amb la finalitat de donar un impuls cultural, es va valorar fer un Palau de la cultura seguint el model d’èxit de la ciutat de Girona. Havia de reunir la Biblioteca Provincial i la Biblioteca Popular de la Diputació, l’Arxiu Històric Provincial, la Comissió Provincial de Monuments i l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV recentment creat amb l’objectiu de fomentar i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya. Aquests equipaments culturals junts en un mateix edifici havien de millorar la seva projecció cultural a la ciutat i al territori.
La compra del solar la va fer la Diputació i la va cedir a l’Estat per tal que fes l’obra. Les obres s’iniciaren l’any 1955 amb l’arquitecte Francesc Monravà Soler (1888-1968), i una primera part important fou l’adaptació d’allò construït que estava pensat com a convent. L’obra es perllongà i va ser l’estiu del 1962 quan es va obrir al públic amb una exposició dedicada al Monestir de Poblet, amb peces bibliogràfiques, documentals i artístiques, que va representar l’inici de la seva activitat cultural a la ciutat. Feliciano Conde Conde va ser Director de la Biblioteca i de l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
L'estiu de 2024 es va netejar i restaurar, per primera vegada, la façana als carrers Fortuny i Gasòmetre, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La restauració va anar a càrrec de l’empresa RÈCOP, especialitzada en conservació de patrimoni.
A finals dels 70 i principis dels 80, l'espai central, on ara hi ha el vestíbul del taulell de préstec s'hi feien exposicions.
COOPERACIÓ
Promocionem el treball en equip i la col·laboració amb altres agents de la nostra comunitat.
CREDIBILITAT
Comptem amb un equip humà motivat, honest i responsable, que assegura una alta qualitat en els serveis i la informació que s’ofereix.
INNOVACIÓ
Adeqüem els nostres serveis a les noves necessitats socials i canvis tecnològics amb esperit creatiu i innovador.
PARTICIPACIÓ
Amb una actitud positiva, oberta i dialogant, promovem la participació dels ciutadans en la millora de la gestió i dels serveis de la Biblioteca.
QUALITAT
La Biblioteca treballa en qualitat per la millora contínua dels serveis amb un equip de bibliotecaris professionals al capdavant.