Disponible en línia fins al 30 de maig de 2025 amb el carnet de Biblioteques Públiques de Catalunya.
El documental del mes de maig es titula “Campi qui pugui”, una coproducció belga, suïssa i francesa amb versió original en francès. (98 min.)
Projecció presencial als SSTT Cultura Tarragona (Major, 14), el dijous 15 de maig a les 19 h amb entrada lliure.
Disponible en línia durant 15 dies (del divendres 16 de maig al divendres 30 de maig). Es pot visualitzar el film gratuïtament amb el carnet de la Biblioteca.
Com fer-ho? MOLT FÀCIL!
- Ompliu un breu formulari.
- Després d’omplir i enviar-lo, visualitzareu a la pantalla l’enllaç al documental i la contrasenya d’accés.
- Amb aquesta informació ja podreu accedir al film i visionar-lo tantes vegades com vulgueu.
Recordeu que el documental, i aquest formulari, NOMÉS estaran operatius els dies previstos per a la visualització en línia: del divendres 16/05 al 30/05 de 2025 ambdós inclosos.
En cas de dubte, contacteu amb nosaltres per correu electrònic: bptarragona.cultura@gencat.cat
:: La història
El món hospitalari encarna la duresa de la realitat. Si bé, a priori, no l’associaríem amb la ficció o el joc, a Suïssa aquest forma part de la formació dels estudiants i professionals mèdics per a preparar-los per afrontar situacions en els que hauran de donar males notícies als pacients i familiars. Alexe Poukine filma els tallers on el personal mèdic posa a prova la seva empatia i on també es desconstrueixen prejudicis susceptibles de perjudicar la precisió de la interpretació de les anàlisis clíniques. Campi qui pugui posa així de manifest el patiment dels cuidadors i el personal mèdic sotmesos a les inclemències del liberalisme i, al mateix temps, posa en qüestió la responsabilitat de cadascú davant un “sistema de maltractament generalitzat”.
:: La direcció
Nascuda en 1982, Alexe Poukine és directora i guionista. Després d'assistir a classes d'art dramàtic, va estudiar etnologia, cinema documental i guió. «Petites morts», la seva pel·lícula de graduació, va ser seleccionada en diversos festivals internacionals.
El seu primer llargmetratge documental, «Dormir, dormir dans els pierres» (2013) va tenir èxits similars.
En 2019, va dirigir el documental «Sans frapper», on aborda el tema de la violació. La pel·lícula va ser seleccionada en més de 80 festivals internacionals. Va guanyar el Premi del Jurat al Llargmetratge més Innovador de la Competició Internacional en Visions du Réel, el premi al Millor Llargmetratge en el Festival Dei Popoli i nombrosos guardons més.
El seu primer intent en la ficció, amb el seu migmetratge «Palma» (2020), va donar lloc a més seleccions a diversos festivals.