Contacte
Mercè Enrich i Otero (1880-1951) estudià a l'Escola de Bibliotecàries que va fundar la Mancomunitat de Catalunya. Segons Teresa Mañà (Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya. Lleida: Pagès editors, 2007) començà la seva carrera com a auxiliar de la biblioteca popular de Valls el 17 de juliol de 1919. Treballà amb Maria Solsona i Suñer que ocupà en aquells anys el càrrec de directora. Com a auxiliar de la Biblioteca Popular de Valls, Mercè Enrich va donar unes lliçons d'història de Catalunya a les nenes del Pomell de Joventut "Flor de Neu" de Valls, el 16 d'agost de 1920 segons consta als dietaris de l’esmentada biblioteca.
El 22 d'abril de 1922 va passar a ocupar el càrrec de directora de la Biblioteca Popular de Valls perquè la seva companya Maria Solsona i Suñer va decidir renunciar-hi. Mercè Enrich dirigí el centre fins al 27 de març de 1926, moment en que va ser nomenada coordinadora de la Central de Biblioteques de la província de Tarragona, en reconeixement a la seva bona feina. En la seva etapa com a directora de la Biblioteca popular de Valls, Enrich aconseguí millorar els resultats d’afluència de públic per diversos motius: perquè demanà a Jordi Rubió, el director de la Xarxa de Biblioteques Populars, que organitzés conferències destinades a un públic popular; en segon lloc, per la seva gran capacitat de treball i autoexigència; i, en tercer lloc, pel seu caràcter obert i receptiu.
A partir d’aquell moment coordinà les biblioteques populars de Valls i el Vendrell, a més d’altres gestions amb municipis més petits com serien Alforja o Vimbodí. Més endavant, amb l’obertura de la Biblioteca popular de Tarragona , l’octubre de 1926 va ocupar-se també de la Biblioteca i en va ser la directora fins passada la Guerra civil espanyola.