
Club d’Autors italians amb Maria Roig Alsina. Abril / Maig 2023
Accedeix al club
Maria Roig Alsina és guionista, professora i creadora; el seu treball es desenvolupa entre la comunicació, les lletres i el cinema, i concretament en l’escriptura de guions. Cap de comunicació del Festival Ja Veus i de l’Escola de Lletres de Tarragona, on també porta la gestió i imparteix classes de creació literària. Quan tenia 21 anys va decidir marxar a viure a Itàlia, on tenia família, a estudiar Història de l’Art. Amb la tesi “Del calaix a la pantalla. Memòries, pràctiques i conservació del cinema familiar” finalitzà els seus estudis a la Universitat de Macerata, i sempre ha viscut a cavall entre Catalunya i Itàlia.
#Llegim
:: ABRIL
Estimat Pier Paolo de Dacia Maraini
Dacia Maraini va ser una de les amigues més íntimes de Pier Paolo Pasolini, amb qui va compartir lectures, projectes cinematogràfics i fins i tot casa, quan Dacia tenia com a company l'escriptor Alberto Moravia. Tots tres van viatjar pel món i en especial per Àfrica, viatges als quals sovint es va sumar Maria Callas. Quan fa cent anys del naixement del poeta i cineasta, Dacia Maraini li escriu una sèrie de cartes en què recrea la seva amistat, els seus viatges, les seves discussions sobre el feminisme, sobre l'escriptura, la relació de Pasolini amb la seva homosexualitat i amb les seves grans amigues com Elsa Morante, Laura Betti, Silvana Mauri Ottieri o la pròpia Callas. I reviu amb detall el moment en què va saber del seu assassinat, l'estupor i la incredulitat dels dies posteriors, i la ràbia present encara avui perquè mai no s'ha investigat prou qui ho va ordenar. Pasolini va ser sempre un personatge incòmode, radicalment crític amb la societat de consum i amb la uniformització de les consciències que ja veia venir. Molts eren els seus enemics i els interessats a tapar-li la boca. La veu dolorosa i indignada d'Alberto Moravia el va cridar al funeral: "Ha mort un gran poeta. Poetes com Pasolini, en neix un cada segle". De la mà de Dacia Maraini, aquest llibre ens obre les portes a la comprensió de la persona i l'obra d'un dels creadors més grans i de les ments més lúcides de les últimes dècades.
:: MAIG
Araceli d'Elsa Morante
Manuele és un home d'uns quaranta anys que cultiva amb cura la infelicitat. Peculiar, misantrop i homosexual, viu amb el record sempre present de la dona que li va donar la vida i que va morir quan ell era un nen: la bella i rebel Araceli. A la recerca de les arrels, Manuele decideix deixar Milà i aventurar-se fins a un poble perdut d'Almeria, d'on procedeix la família materna. Aquest viatge, que es va imaginar com un retrobament, aviat es converteix en un malson en què es difumina l'antiga imatge d'Araceli i triomfen els fantasmes del narrador. Apareix també el seu oncle, un soldat que va combatre a la Guerra Civil, i el pare, un noble piemontès i etern rival de Manuele, i finalment s'imposa el lament d'un home que no va créixer i que prefereix plorar els amors perduts a les morts reals. Fosca i captivadora, Araceli és l'última novel·la que va escriure Elsa Morante, guanyadora del Premi Médicis Étranger i considerada per la crítica el seu testament literari: una mirada a l'Espanya abandonada del desert d’Almeria a les darreries del franquisme i un dels retrats femenins més esquinçadors que hagi donat la literatura contemporània.