Apunts històrics

Les biblioteques de la Mancomunitat del Catalunya van basar-se en el projecte que va fer Eugeni d’Ors que va proposar la creació de biblioteques populars i la formació de personal especialitzat per portar-ne la gestió a través de l’Escola Superior de Bibliotecàries que va ser creada l’any 1915. La primera biblioteca va ser la de Valls que es va obrir al públic el 24 de juny de 1918.

A la ciutat de Tarragona es va fer la petició de biblioteca popular el 22 de febrer de 1923 però el Consell permanent de la Mancomunitat no la va resoldre. Més endavant, el 24 de març de 1926 el ple de la corporació municipal va acordar la seva creació. En un primer moment la biblioteca popular tarragonina va compartir la seva ubicació al segon pis del Palau de la Diputació amb la Biblioteca Provincial, i s’inaugurà el 7 d’octubre de 1926 amb més de 6.000 volums, en bona part procedents de la compra que va fer la Diputació la biblioteca privada d’Anna Miquel, vídua de Ferrussola per l’import de 3.847 pessetes. La data s’escollí amb la finalitat de celebrar la festa del llibre d’Espanya celebrada per primera vegada amb la voluntat de fomentar la lectura coincidint amb la que es creia que va néixer Cervantes.  La bibliotecària Mercè Enric en va portar la gestió des de l’inici i en va ser també la directora.  L’horari d’obertura va ser els matins de les onze a la una i a les tardes de les cinc a les vuit.

Al cap de pocs anys, el 24 de setembre de 1930 es traslladà a la planta baixa de la casa propietat de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, a la cantonada entre el carrer August i Assalt on es van fer obres de millora del local construint un altell. Durant la Guerra civil espanyola els bombardejos danyaren parcialment l’edifici.

L’any 1961 la Diputació cedí la Biblioteca de Tarragona a l’Estat i arribà al carrer Fortuny / Gasòmetre, altra cop, a la seu de la Biblioteca Provincial acordant-se la seva fusió, i tancà definitivament al públic el 19 de maig de 1961.