Contacte
Les rutes i passejades culturals i literàries es porten a terme des de l’any 2011 amb l’objectiu de divulgar la història i el patrimoni de Tarragona i del Camp acompanyades del treball amb els fons bibliogràfics de les col·leccions locals de la Biblioteca.
La biblioteca va iniciar el seu recorregut amb la Ruta literària del Setge de Tarragona l’any 2011, coincidint amb el bicentenari de l’efemèride. Estan organitzades comptant amb la col·laboració i participació d’altres agents culturals de la ciutat i del territori. Des de llavors s’han anat ampliant sovint també a petició i/o amb la participació d’altres entitats i organitzacions culturals, i han destacat per ser activitats amb una molt bona acollida. Tot i que el 2020 es van haver de suspendre a causa de la pandèmia, la voluntat és de donar-hi continuïtat tan bon punt la situació ho permeti.
Organitzada per la Biblioteca junt amb l’Hemeroteca Municipal de Tarragona
"Troia [...] va ser segurament una de les primeres ciutats literàries de la història. El seu mèrit era ser una ciutat assetjada. Molts altres setges de ciutat han merescut, posteriorment, passar a la literatura (Constantinoble o Moscou). A Tarragona, el setge que la ciutat va patir el 1811 per part de l’exèrcit napoleònic no tan sols és el fet històric més recordat (amb monument inclòs), sinó que ha estat, i de lluny, el que més literatura ha generat. Joan Cavallé. La ciutat vista pels escriptors. (2007)
Aquestes paraules de Joan Cavallé ens fan adonar que sobre el setge de Tarragona s’han escrit poemes, novel·les, peces teatrals i contes, a més de ser present en obres memorialístiques, en la premsa escrita de l’època i en la literatura popular. Hi podem trobar escrits en català, castellà, italià, alemany i, també, polonès. Escriptors de la talla de Stendhal, Pérez Galdós, Pedro Antonio de Alarcón, Balzac o E.T.A Hoffmann han fet servir, de manera més lleu, o més intensa, el setge en alguna de les seves obres. El darrer terç del segle XIX ha vist altres autors com Josep Martí-Folguera, Alfred Opisso o Francesc Pelai Briz, i una mica més tard Pío Baroja. Avui, ja al segle XXI, i dos-cents anys després d’aquells esdeveniments, encara es continuen publicant obres que els tenen com a escenari o els prenen com a referència. Serveixin com exemple les novel.les de Sandra Barràs, Xavier Carreras o Amando Lacueva.
En aquesta Ruta històrica i literària sobre el setge de Tarragona anem pel Passeig Arqueològic, el de Sant Antoni, el pla de la seu i el Portal del Carro. En els llocs adients ens aturem per llegir uns quants textos literaris que incorporen el setge de Tarragona per a situar-hi una trama de ficció, més o menys versemblant, més o menys allunyada del que ens diuen els historiadors. Mitjançant els textos que hem escollit intentem, en la mesura el possible, resseguir els fets més rellevants dels 56 dies que va durar l’assetjament a la nostra ciutat.
Jean-Charles-Joseph Rémond (1795-1875). Presa de Tarragona a Catalunya pel general Suchet, el 28 de juny de 1811
Organitzada per la Biblioteca i l’Associació de Veïns de l’Oliva. Amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Arquebisbat de Tarragona i l'IES Pons d'Icart.
La ruta “Josep Yxart vist per Santiago Rusiñol. Ruta literària i homenatge” ens va permetre rememorar la figura del crític literari tarragoní Josep Yxart, que a l'any 2015 es complien 120 anys de la seva mort, i també recordar les visites que Santiago Rusiñol, pintor, dramaturg, artista i escriptor, va fer a la nostra ciutat.
Josep Yxart, crític literari, escriptor i traductor, havia estat una de les persones més influents en la formació intel·lectual de Santiago Rusiñol i ambdós compartien una gran amistat. Josep Yxart va acollir Rusiñol a Tarragona durant el mes de juny i la primera setmana de juliol de 1894. Yxart havia deixat de feia poc la presidència de l’Ateneu Barcelonès per retirar-se a casa seva a Tarragona afectat per una malaltia aleshores incurable, una tuberculosi de laringe. Rusiñol, que venia de París i Florència, va anar a fer companyia al seu amic, possiblement sense saber l’abast real del mal. Gairebé just un any després, Josep Yxart moria. Anant pel món és el primer llibre publicat per Rusiñol i en ell s’inclou un escrit que porta per títol A l’Yxart, on descriu la seva primera estada a Tarragona, la forta impressió que li havia causat la ciutat i recorda les converses amb l’amic ja mort.
La ruta s’inicia a la porta de l’ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font. Després a la Casa Yxart (c/ Cavallers), al claustre de la Catedral, al Camp de Mart, al Cementiri de Tarragona i finalitza al zig-zag de la muntanya de l’Oliva. Allí, com a cloenda de la ruta es va llegeix el text escrit per Antoni Rovira i Virgili en què glossa la figura de Santiago Rusiñol. La coral l’Àncora i la coral Veus de la Terra ens van oferir un petit concert, just en el lloc on l’any 1928 la Coral l’Àncora va col·locar un pedró d’homenatge a l’artista.
Santiago Rusiñol va estar prou present a la vida social i intel·lectual de Tarragona. Per exemple, a les planes del setmanari El Francolí de finals del segle XIX, com a soci de mèrit de l’Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera o com a soci honorari del Cor l’Àncora. El grup d’escriptors i artistes de Tarragona amb qui Rusiñol es va relacionar és ampli, però sobretot cal destacar Josep Yxart, mestre i amic que va convidar-lo a visitar Tarragona el mes de juny de 1894. De la visita en van resultar una sèrie de quadres de la ciutat i una petita crònica escrita de les prop de cinc setmanes passades a Tarragona. El títol és “A l’Yxart” i es va publicar al llibre Anant pel món. És sobretot, però, un record molt emotiu del seu amic Yxart que va morir l’any següent, el 1895. Aquest text serà el fil conductor del nostre passeig.
La segona estada de Rusiñol a Tarragona és de 1897, de la mà de Joan Ruiz i Porta. Com a testimoni en queden algunes fotografies i un apunt periodístic de Francesc Carbó (Quiquet) on explica com Rusiñol pintava al jardí del claustre de la catedral.
Aquesta ruta forma part d’Espais Escrits.
Organitzada pel Museu del Port de Tarragona i la Biblioteca Pública de Tarragona
L’activitat pretén posar en valor un patrimoni vinculat al mar i el port, com també fer alguns apunts etnogràfics i gaudir de la literatura en forma de lectura en veu alta. Posem a l’abast del públic aquest patrimoni tot passejant pel barri del Serrallo, i aturant-nos en alguns dels llocs emblemàtics. Entre el recull de textos, es poden trobar alguns autors tarragonins clàssics, com Josep Pin i Soler o Artur Bladé. Així mateix, altres autors de renom, com Olga Xirinacs o Jordi Tiñena estaran presents durant la ruta amb la seva literatura. La selecció es complementa amb autors cabdals com Josep Pla o Carlos Barral, altres més propers com Ignasi Revé i, a més, amb altres mirades més històriques o etnogràfiques.
En relació a la selecció de textos, aquests ofereixen diferents punts de vista respecte al barri tarragoní. En alguns, l’autor ha intentat copsar que té o ha tingut el Serrallo de singular; altres autors se centren més en una descripció del barri a partir de vivències, impressions i records personals; i, en altres casos, fins i tot, els escriptors l’utilitzen com a escenari versemblant de les seves narracions. Es tracta d’una ruta centrada en el barri del Serrallo però variada, ja que es podran trobar historiadors, novel·listes i poetes, cadascun d’ells amb la seva pròpia veu.
La ruta es fa dues vegades l’any, el mes de juny i el mes de setembre.
Organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona i la Biblioteca Hemeroteca Municipal
La ruta de Tamarit s’endinsa en la història i en el patrimoni de la vila closa de Tamarit, però també en la literatura que la pren com escenari i en l’etnografia que ens parla de com hi vivien els seus habitants. Tamarit fou fortalesa al segle XI, abans de la conquesta de Tarragona, destacà a l’època medieval gràcies al comerç i a la navegació marítima, però es tornà vulnerable exposada com estava a les falconades dels corsaris al segle XVI. Al llarg dels segles XVII i XVIII se sumen els naufragis, la insalubritat de les aigües entollades i la constant manca de diners, que fan que a meitats segle XIX s’abandoni. Poc després, en el darrer terç del segle XIX comença una segona història per a Tamarit. Els excursionistes amb inquietuds de descoberta en prenen el relleu i, després, artistes i mecenes. I, és clar, al llarg d’aquests anys hi haurà escriptors que trobaran en Tamarit motiu d’inspiració.
En el transcurs de l’itinerari recorrem Tamarit a través de textos històrics, etnogràfics i literaris. Ho fem en nou àmbits: partim de la creu, travessem el portal de la Móra, la plaça, visitem l’església, la casa del pintor Ramon Casas i la del magnat Charles Deering amb els seus jardins. Davant del mar, a l’antic port, recordem l’esplendor del Tamarit medieval i acabem el recorregut a la Cala Jovera. Seleccionem textos d’historiadors contemporanis com Salvador Rovira.
Llegim a escriptors com Josep Yxart, Carles Barral, Olga Xirinacs o Josep Santesmases. Destaquem la importància dels excursionistes i la descoberta, des d’Eudald Canivell que arriba a Tamarit amb l’Associació Catalana d’Excursions Científiques el 1878. I arribem al Tamarit d’inicis del segle XX que es reconstrueix de nou amb els seus protagonistes, el pintor Ramon Casas, el magnat Charles Deering i el tarragoní Joan Ruiz i Porta. Amb el rerefons del camí de bruixes on la cultura popular pren el protagonisme.
Organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Agència Catalana de Monuments
La passejada té per objectiu reivindicar la figura d'un dels personatge catalans més poc coneguts de la Renaixença i posar en valor la vessant més cultural.
El Castell-Monestir d'Escornalbou va aplegar, especialment als anys vint del segle passat, la intel·lectualitat catalana del moment i personalitats d’àmbits diversos, com el Cardenal Vidal i Barraquer, Francesc Cambó o, fins i tot, el rei Alfons XIII. Però, Escornalbou també era destí obligat d'excursionistes o, simplement, de visitants encuriosits que el volien conèixer de primera mà. Eduard Toda en va promoure les visites i destacava per ser un excel·lent amfitrió.
Amb El passeig literari per l'Escornalbou de Toda es vol rememorar justament aquells dies. A través d'un itinerari pel Castell i amb lectures escollides, s’aprofundeix en el personatge i en les múltiple facetes de la seva trajectòria. Es parteix de la visió global que ens dóna Josep Pla als seus Homenots, intent de glosar els personatges que han forjat la cultura catalana, per arribar a detalls de la seva personalitat, descrits per autors més propers com Plàcid Vidal, escriptor casat amb una cosina seva, Antoni Correig, poeta que ens aporta la mirada d'un nen, o l’historiador i geògraf reusenc Josep Iglésies.
L'Eduard Toda amfitrió ens arribarà, per exemple, a través de les paraules que va escriure la Colla de Francesc Matheu quan va visitar el Castell l'any 1926, o la carta de disculpa de Narcís Oller. En el recorregut també llegirem descripcions poètiques que en remarquen el seu entorn i el paisatge, com les de Salvador Estrem i Fa o Antoni Rovira i Virgili, o fins i tot en recordarem llegendes.
La faceta d'Eduard Toda com a reconegut mecenes i bibliòfil, va ser important perquè va reunir a Escornalbou la biblioteca catalana privada més important de la seva època; serà a la biblioteca actual del castell on es rememorarà aquesta dimensió, com a mecenes cultural.
Aquesta ruta forma part d’Espais Escrits.
Organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona i la Biblioteca Hemeroteca Municipal
La ruta “Les petjades republicanes” pretén fer un repàs històric tot passejant per alguns dels espais que van tenir una especial significació durant la Segona República. El recorregut s’inicia al Passeig Arqueològic, una de les obres més importants dutes a terme pel primer ajuntament republicà, va ser inaugurat l’any 1933. La segona parada es realitza davant el monument als herois de 1811 a la Rambla Nova inaugurat durant les festes de Santa Tecla de 1931 després d’estar emmagatzemat durant anys per la polèmica suscitada al seu voltant. Des d’allí se segueixen els passos de la manifestació espontània que van fer els tarragonins el 14 d’abril per celebrar la proclamació de la II República, des del Govern Civil, a la Rambla Nova, fins a l’Ajuntament, a la Plaça de la Font. La ruta finalitza davant el monument als herois de 1811 a la Rambla Nova, escultura inaugurada durant les festes de Santa Tecla d’aquell 1931 després d’estar emmagatzemada durant anys per la polèmica suscitada al seu voltant.
Durant el recorregut es llegeixen textos polítics i literaris de diversos autors locals.
