Contacte
Cicle de conferències que forma part del programa d’activitats dels 175è aniversari de la Biblioteca Pública de Tarragona, basat en la selecció de recerques dels darrers anys, i que estan relacionades amb els manuscrits conservats a la Biblioteca Pública de Tarragona i procedents en bona part del monestir de Santes Creus.
Octubre / Desembre de 2022.
- Els molins fariners de Santes Creus a la conca del Gaià a l'edat mitjana. Història i patrimoni, amb Antoni Virgili, historiador i professor d’història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Divendres 2 de desembre a les 19 h. Lloc: Biblioteca
La principal línia de recerca és l’estudi dels processos de conquesta i colonització feudal d’al-Andalus els segles XI-XIII, en especial, de la Catalunya Nova.
El procés de colonització a les terres de la conca del Gaià durant l'època medieval va propiciar la construcció de diversos casals de molins fariners hidràulics a totes dues ribes. El Cister es va assentar a Santes Creus a partir de mitjan segle XII. Des d'aleshores, el monestir va acumular un important patrimoni i va fer el possible per acaparar els drets del major nombre de molins possible. Hores d'ara es conserven encara les restes d'alguns d'aquests molins i dels aqüeductes que els abastien d'aigua per al seu accionament. Aquestes restes formen part del nostre patrimoni històric i arqueològic que cal conservar i protegir.
- L’Homiliari de Luculentius i els manuscrits 117 i 139 de la Biblioteca pública de Tarragona: un tresor ocult de la Catalunya carolíngia, amb Eulalia Vernet Pons, professora de la Universitat de Barcelona i Matthias Tischler, professor ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Divendres 9 de desembre a les 19 h. Lloc: Biblioteca.
La Biblioteca pública de Tarragona custodia dos manuscrits –el ms. 139, de Santes Creus i el ms. 117, de Barcelona–, els quals contenen parcialment l’Homiliari de Luculentius, un text altmedieval de la Catalunya carolíngia, que fins fa ben poc havia romàs oblidat, conegut com era únicament a partir de fragments concrets escollits. Malgrat això, la nostra recerca en l’estudi del text i de les fonts, ens permet de valorar-lo com a monument de la literatura llatina en l’anomenada Marca Hispànica carolíngia. El nostre projecte de recerca té com a objectiu preparar l’edició crítica completa d’aquest corpus homilètic tan antic i rellevant, identificar-ne les fonts i oferir una contextualització religiosa, social i política de l’autor, un misteriós Luculentius, d’àmbit possiblement monàstic. L’estudi d’aquest homiliari canviarà fonamentalment la visió que tenim de la cultura religiosa carolíngia a Catalunya, una regió perifèrica de l’Imperi de Carlemany que no ha estat prou valorada encara.
Conferències fetes:
- Margarida de Prades: perfil biogràfic i literari de la darrera reina del Casal de Barcelona, amb Marina Navàs i Eduard Juncosa.
Divendres 28 d’octubre a les 19h. Lloc: SSTT de Cultura. Major, 14.
Fa pocs mesos que s'ha publicat el llibre Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa (URV-UB), una obra coral fruit de diversos anys d'intenses recerques que han permès oferir una perspectiva renovada de qui fou la darrera reina del Casal de Barcelona pel seu matrimoni in extremis amb Martí l'Humà. La conferència que us proposem se centrarà en les principals dades relatives a la seva figura històrica i a la imatge que en projectaren els poetes que la van lloar.
Marina Navàs, professora de la Universitat Rovira i Virgili s’ha especialitat en poesia trobadoresca, la lírica cortesana posttrobadoresca i la seva transmissió manuscrita. Eduard Juncosa és historiador i professor de la Universidad Complutense de Madrid; la seva recerca està centrada en les relacions entre els poders civil i eclesiàstic, els rituals i cerimònies, les imatges del poder... en el marc de la Corona d'Aragó durant la Plena i la Baixa Edat Mitjana.