Dades biogràfiques
L'arquitecte Cèsar Martinell va néixer a Valls l'any 1888. Estudià arquitectura amb els professors Lluís Doménech i Montaner i August Font i Carreras, i també va assistir a l'Escola d'Art de Francesc Galí. La seva formació va ser eclèctica, ja que va compaginar el mestratge del modernisme i de l'incipient noucentisme.
Va formar part del cercle proper a la figura de Gaudí. Es va llicenciar a Barcelona el 13 de març de 1916. El mateix any va ser nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que va exercir fins l'any 1919, quan va traslladar el seu despatx i estudi a Barcelona, al costat de l'arquitecte Rubió i Bellver.
Participà activament en la vida cultural de la seva vila natal: va organitzar l'Agrupació Art i Lletres (1912) , que presidí; organitzà la primera exposició d'art modern (1913); junt amb Eugeni d'Ors fomentà la creació de la Biblioteca Popular de Valls, de la qual va ser Secretari del primer Patronat (1917) i posteriorment vocal (1925). L'any 1960, fundà l'Institut d'Estudis Vallencs amb un grup de vallencs residents a Barcelona.
Martinell va iniciar la seva vida professional amb encàrrecs d'arquitectura privada (la casa Badia a Valls, la casa de Nicolás Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendèndia modernista.
És en aquests moments quan Martinell inicia la seva activitat més important i a la qual deu la seva fama: l'arquitectura agrària. Des de 1918 fins 1924 Martinell construí gran quantitat de cellers cooperatius.
La Mancomunitat de Catalunya havia promogut un pla de serveis públics. En l'àmbit de l'agricultura donava suport al cooperativisme, a l'assessorament dels agricultors, a la mecanització, als processos de transformació dels productes i a la implantació d'ajudes econòmiques. La finalitat era revaloritzar la vida rural i a fer més productiva la feina agrícola. Com diu Oriol Bohigas en la conferència pronunciada amb motiu de la incorporació de Cèsar Martinell a la galeria de ciutadans il·lustres de l'Ajuntament de Valls, "aquesta sèrie d'edificis va anar lligada a un moviment sociopolític important, el cooperativisme. Aquestes construccions agràries comencen als voltants de l'any 1917, impulsades per un moviment cooperativista que reforçà l'agricultura d'aquestes comarques i lligat a una nova política a Catalunya, la política de la Mancomunitat"
En aquesta època Cèsar Martinell va rebre l'encàrrec de construir el celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, seguit dels de Vila-rodona, Pira, Pinell de Brai, Gandesa, Nulles, Cornudella de Montsant, Falset, Montblanc, Aiguamúrcia, ... en aquestes construccions Martinell va adaptar l'ús de l'edifici a les possibilitats econòmiques del món de la pagesia, a les seves necessitats tècniques i a una estètica marcadament historicista.
Cal destacar que Martinell també va realitzar obres de caràcter públic apartades de l'estètica i de la tendència modernista i gaudiniana. Són obres d'estil neoclàssic, corrent imperant a la Barcelona de l'època on els edificis bastits a la Via Laietana i els edificis aixecats amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 reflexen el gust pel monumentalisme arquitectònic. D'aquesta época cal destacar les cases d'habitatges del carrer Comtal 32, carrer Astúries 98, la casa Masllorens, la casa Miró a Sant Sadurni d'Anoia,… A banda, també realitzà nombroses intervencions en edificis religiosos (restauració de l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, l'absis d'Organyà, l'església de Palma d'Ebre, el monestir de Vallbona de les Monges, el campanar de la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d'Igualada,… entre altres).
Tota aquesta activitat professional va anar acompanyada d'una actitud divulgativa com a historiador de l'arquitectura. L'obra historiogràfica de Martinell se centra, bàsicament, en la revalorització del barroc català, època poc estudiada fins aleshores. Com a mostra acurada destaca la seva Arquitectura i Escultura barroques a Catalunya.
L'altra gran tasca divulgadora va estar centrada en la figura d'Antoni Gaudí. L'any 1952 fundà l'entitat Amics de Gaudí i al 1958 el Centre d'Estudis Gaudinistes, per tal de difondre la investigació i l'obra de l'arquitecte Gaudí.
Cèsar Martinell va morí l'any 1973. Havia treballat i format part de nombroses institucions, entre les quals destaquen:
- Fundador i secretari d'Amics de l'Art Vell (1929-1935)
- Degà-president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (1932-1935
- Vicepresident del Consell Superior d'Arquitectes d'Espanya (1932-1933)
- Arquitecte del Servicio del Patrimonio Artístico Nacional (1939-1942)
L'any 1998, per commemorar el 25è aniversari de la seva mort, va tenir lloc la celebració de l'Any Cèsar Martinell. Va ser organitzat per l'Associació Cultural Cèsar Martinell. Dins de la celebració de l'Any Martinell cal destacar l'exposició itinerant "Cèsar Martinell: entre el modernisme i el noucentisme" organitzada per la Fundació "La Caixa" i que va voltar per tota Catalunya des del 3 de desembre de 1998 fins al 22 de febrer de 2002.
AMUNT