Contacte
1951, 28 DE MARÇ. Carnet número 1 de la Biblioteca: Félix Téllez Solà.
Va néixer el 2 de maig de 1934 a Soto de Rey (Astúries), fill de mare catalana i pare navarrès. La seva família vivia a Tarragona on el seu pare, Martín, era cap d’estació ferroviària. Aquí hi van néixer els seus dos germans grans, Cristina i Antonio Téllez, aquest últim formà part de la “Lleva del Biberó” i fou historiador, periodista i escriptor reconegut. Anys després, el pare va ser destinat a l’estació d’Astúries, lloc on va néixer el seu tercer fill, Félix Téllez Solà. Dos anys després van tornar a Tarragona, també viurien puntualment a Alcoi, però s’instal·laren definitivament a Tarragona on Félix residiria tota la seva vida, fins als 82 anys.
A la primerenca edat de dos anys va començar a llegir. La seva mare, Margarita, regentava un quiosc a la part alta de Tarragona on oferien préstecs de llibres i novel·les, que ell devorava incansablement. Tota la seva vida fou un àvid lector, per aquest motiu quan es va inaugurar l’actual Biblioteca de Tarragona l’any 1951 va ser el primer tarragoní en fer-se’n soci.
La lectura i l’art van ser sempre les seves dues grans passions, raó per la qual va estudiar dibuix l’any 1955 a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, al carrer Santa Anna, on actualment hi trobem el Museu d’Art Modern. Sempre mostrava molt d’interès per la cultura, va viatjar a París per descobrir la pintura d’aquell moment i va ser un gran admirador de l’obra de Dalí, al qual va conèixer personalment quan va visitar Tarragona l’any 1973.
Va treballar com a vidrier, dominava la tècnica de l’esmerilat del vidre, el poliment de miralls i l’ús del pa d’or per fer recobriments daurats. Va participar en la construcció de la il·luminació de l’interior de la Font del Centenari, així com també la d’alguns dels passos de Setmana Santa.
Al 1960 va contraure matrimoni amb Consuelo Martín i començà a treballar al “Bar Jauja”, propietat de la seva família, situat a l’actual Rambla Nova. Aquest va ser el primer bar de Tarragona en tenir televisió, s’hi reunien molts tarragonins per veure els primers partits de futbol. També va tenir l’oportunitat de conversar amb diversos artistes que s’apropaven al bar per la seva proximitat al Teatre Tarragona.
Posteriorment es va dedicar al comerç al capdavant de la “Cristaleria Fausmar”, feina que va compaginar amb la topografia, mentre completava d’altres estudis que no havia pogut realitzar durant el difícil temps de la postguerra. Fou un gran amant de la pesca esportiva, va guanyar molts trofeus i va participar activament com a vocal de la “Junta de la Societat Esportiva de pescadors de canya”, la qual va aconseguir inaugurar el Vedat de Pesca a l’escullera del Port de Tarragona l’any 1975.
Félix va ser un home avançat al seu temps, i va transmetre les seves ganes de viure i aprendre als seus cinc fills i cinc nets. Tota la vida va mostrar un gran afany de coneixement, fins i tot a la seva última etapa, on va trobar una manera d’expressar el seu sentit artístic a través de les noves tecnologies, restaurant fotografies antigues i fent composicions fotogràfiques.
