Contacte
2022
:: “Llibres gairebé savis. Encara” cicle assaig amb Esteve Masalles.
Albert Camus a la Pesta, volia mostrar-nos que les pitjors epidèmies no són les que tensionen el sistema sanitari, sinó les morals. En moments de crisi surt el pitjor de la societat en forma d’insolidaritat o irracionalitat, però també s’obre pas el millor. Sempre hi ha justos que se sacrifiquen per a cuidar els altres.
A la contracoberta de Pandèmia i postveritat de Jordi Pigem, llegim: “Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és.” L’autor ens proposa comprendre la complexitat del que ha succeït durant la pandèmia: l’eclosió del “No hi ha res vertader, tot és permès” i la possibilitat que el suposat mirall nítid de la ciència estès entelat des del començament. Les seves anàlisis i la crida a un sentit comú davant la tecnologia i la salut han creat força debat i certa polèmica en els mitjans que ens són més propers. No és gens corrent que un llibre d’assaig escrit originalment en català arribi a les cinc edicions.
Tal vegada el problema planetari més alarmant d’ara sigui el canvi climàtic. Philipp Blom estudia a “Lo que está en juego”, com diverses societats i imperis van saber adaptar-se a l’anomenada “petita edat de gel” dels segles XVII i XVIII.
:: 6 poemas 6 mujeres 6 poetas, Tertúlia de Poesia Castellana i Hispanoamericana amb Juan González Soto.
Són dues poetes del segle xx, Blanca Varela (Supe, Perú, 1926-2009) i Ángela Figuera (Bilbao, 1902-1984), un altra del segle xix, Josepa Massanés i Dalmau (Tarragona, 1811-1887), una poeta del segle xviii, sor Ana de San Jerónimo (Madrid, 1696-1771), un altra del segle xvii, sor Juana Inés de la Cruz (San Miguel Nepantla, México, 1648-1695) i, finalment, una poeta de la segona meitat del segle xv, Florencia Pinar.
:: Pin i Soler: ‘No es bo estimar tant’
Amor de Manel Castromil.
Manel Castromil Pérez, nascut al Figaró el 1971, va començar a escriure als dotze anys copiant versos de Bécquer i llegint el que seria el seu primer referent literari, el poeta César Vallejo.
“Amor”, va estar valorada pel jurat del Pin i Soler per la seva qualitat literària i per l'originalitat de la veu narrativa. En destaquen els recursos estilístics i literaris, la disposició del text en pàgina, l'absència d'acotacions de diàleg o les frases curtes. Al llarg de la novel·la que té un caire de suspens psicològic, el seu protagonista es pregunta repetidament el perquè és mereixedor de tant d’amor.
2023
:: 6 poemas 6 mujeres 6 poetas, Tertúlia de Poesia Castellana i Hispanoamericana amb Juan González Soto.
:: FEBRER
14 de febrer de 2023 «Salgo a la calle y voy en ascua viva». Concha Méndez (Madrid, 1898 - 1986)
28 de febrer de 2023 «No sabes de qué lejos he llegado». Fina García Marruz (La Habana, 1923 - 2022)
:: MARÇ
14 de març «Nocturno» Delmira Agustini (Montevideo, 1886 - 1914)
28 de març «Anacreóntica» María Gertrudis Hore Ley (Cádiz, 1742 - 1801)
:: ABRIL
18 d’abril «Fatal rigor ejecutando aleve» Marcia Belisarda (Ajofrín, 1613 - 1665)
25 d’abril «Ni basta disimular» Isabel de Vega (segunda mitad del siglo XVI)
:: SETEMBRE
Dimarts, 5 de setembre: Teresa León Amo (Baena, 1967-2022). La deriva
Dimarts, 19 de setembre: Idea Vilariño (Montevideo, 1920-2009). Carta 1
:: OCTUBRE
Dimarts, 3 de octubre: Adela Zambudio Rivero (Cochabamba, 1854-1928). Elegía.
Dimarts, 24 d’octubre: Faustina Sáez de Melgar (Villamanrique de Tajo, 1834-1895). En un jardín.
:: NOVEMBRE
Dimarts, 7 de novembre: Joaquina Comella Beyermón (Madrid, 1778-1800). La pasiega y el Hidalgo [fragmento].
Dimarts, 21 de novembre: Sor María de San José (Toledo, 1548-1603). Una hermana lusitana.
:: “Llibres gairebé savis. Encara” cicle assaig amb Esteve Masalles.
:: FEBRER
Allegro ma non troppo de Carlo M. Cipolla ; traduït de l'italià per Ton Vilalta.
:: MARÇ
Pau : el valor de la vida als nostres dies de Jordi Armadans.
:: ABRIL
El Futur de la humanitat : decàleg per a la supervivència de la nostra espècie d'Eudald Carbonell.
:: OCTUBRE
“El regal de la lectura” de Sebastià Serrano.
:: NOVEMBRE
“La literatura, Per què és important” de Robert Eaglestone.
:: DESEMBRE
“Si una nit d’hivern, un viatger” d’Italo Calvino.
:: Club de Lectura Llegim el Patrimoni. La història amb mirada de dones.
Organitzen: Biblioteca Pública de Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Amb la col·laboració d’ ONCE Tarragona. Condueix: Joana Zaragoza Gras.
Voleu viatjar al món antic? Escoltar paraules de dones i saber què pensaven, què feien, com passaven el seu temps? Us interessa escoltar la defensa d’una dona davant del tribunal que la vol condemnar? Endinsar-vos en el món romà per conèixer els complots i anar descobrint les conspiracions de la ma del detectiu Marc Didio Falco i la dona de la seva vida?
Ara teniu la oportunitat de descobrir totes les incògnites.
Joana Zaragoza Gras, és doctora en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, fins el 2019 va ser professora titular de Filologia Grega de la Universitat Rovira i Virgili, d’on també va ser degana i vicerectora. Les seves línies principals d’ investigació han estat la medicina en el món antic, on ha traduït obres de Galè, i els estudis del món de les dones al món antic; ha format part de grups de recerca com el de Creació i Pensament de les Dones, de la Catedra UNESCO; ha publicat llibres i nombrosos articles.
:: ABRIL
La filla d’Homer de Robert Graves.
La princesa siciliana Nausicaa s’empodera en una difícil situació i aconsegueix salvar el tron del seu pare, salvar el germà i desempallegar-se dels pretendents, 700 anys abans de la nostra era. Graves pren com a base la teoria de Samuel Butler (1896) que creu que l’Odissea és obra d’una dona i ens presenta els fets, amb alguns canvis, explicats per aquesta noia.
:: MAIG
Focs de Marguerite Yourcenar.
Nou històries curtes de base mitològica explicades des d’un altre punt de vista. Dones com Fedra, Antígona, Clitemnestra o Safo ens donaran una nova visió de la seva història. Aquiles o Patrocle quedaran desmitificats. Això i molts més ens ho desvetlla Yourcenar en aquesta obra.
:: JUNY
La plata de Britania de Lindsey Davis.
Un detectiu privat, Marc Didio Falco, haurà de passar per molts entrebancs per tal de descobrir el complot contra l’emperador Vespasià (any 70). Una dona, Helena Justina, farà de contrapunt d’aquesta novel.la històrica.
2024
Club de lectura Llegim el Patrimoni. Relats de l’antiguitat.
Dones empoderades? Gener / Març 2024
:: GENER
Robert Graves. El vellocino de oro
Jàson partirà cap a la Còlquida a bord de l’Argos, una galera de guerra. L’acompanya una insòlita tripulació composta per nombrosos herois i fins i tot algun semidéu: Hèrcules, Orfeu, Atalanta, Càstor, Pòl·lux, Linceu... Ells seran els seus companys d’aventures, amb l’objectiu final de recuperar el velló d’or, que legitimarà el seu accés al tron de Iolcos.
:: FEBRER
Mary Renault, El Rey debe morir
Tots coneixem el mite de Teseu, fundador de la dinastia atenesa, les seves aventures i la seva lluita amb el Minotaure. En aquesta novel·la, però, Mary Renault ens apropa els seus sentiments i les relacions amb els altres personatges que, en definitiva, també són protagonistes de les històries.
:: MARÇ
Ursula K. Le Guin, Lavinia
L’Eneida explica les gestes d’Enees, heroi de Troia i pare mític del poble romà. Virgili, però, no va dedicar cap dels seus versos a donar veu a l’esposa del protagonista, Lavínia. Ursula K. Le Guin trenca aquest silenci i s’endinsa en la vida de la filla del rei dels Llatins, una dona que pren les regnes de la seva vida quan uns estrangers arriben al lloc que un dia serà Roma.
Llibres Gairebé Savis: club de lectura d’assaig amb Esteve Masalles (MARÇ/MAIG).
:: MARÇ
La Rialla que salva : la dimensió còmica de l'experiència humana / Peter L. Berger ; traducció de Joan Estruch.
“La rialla que salva” reflexiona sobre la comicitat en tant és un element cabdal de l'experiència humana. L'humor -la capacitat de percebre alguna cosa com a graciosa- és universal; a totes les cultures en trobarem. No obstant, allò concret que resulta divertit ha variat segons l'època, la societat i la gent. La comicitat sembla regir-se per normes diferents de les del món corrent. Peter L. Berger hi veu senyals, provinents d’acudits, anècdotes i facècies, d’un univers religiós en què se supera qualsevol limitació humana.
:: ABRIL
Mirar / John Berger
John Berger mira l’art i la vida a partir de tant de l’anàlisi material objectiva, com de de la simple mirada nua. L'objectiu d’una càmera fotogràfica i l'ull de l'artista ens mostren significats diferents de la visió quotidiana amb què contemplem persones, animals o paisatges. A partir d’obres de Millet, La Tour, Fasanella, Turner, Magritte o Bacon, John Berger confronta l’enigma de l'art amb les nostres vides. El llibre recull vint-i-dos capítols on es barregen moments narratius amb d’altres de propòsit més teòric i assagístic.
:: MAIG
La Consciència de Zeno / Ítalo Svevo
La novel·la es presenta com un dietari escrit pel protagonista, Zeno, però publicat pel seu psicoanalista en venjança per l’abandó del tractament. La novel·la gira al voltant dels símptomes del “malalt i inepte” Zeno i dels seus intents, de vegades absurds i sovint contraproduents, per guarir-se. Humor, sàtira i drama amb reflexions sobre l’amor, la guerra i la vida viscuda.
:: OCTUBRE amb Rafel Marés Segura
Memòries d'Adrià; seguit de Quadern de notes de les "Memòries d'Adrià" / Marguerite Yourcenar; traducció de Jaume Creus.Barcelona: Proa, juny del 2023.
Marguerite Yourcenar recrea d'una manera molt personal i íntima la interioritat de l'emperador Adrià i l'atmosfera que envolta el Món Antic, amb un estil narratiu que destil·la gran bellesa i poesia.
:: NOVEMBRE amb Josepa Roig Roig
La Por a la llibertat / Erich Fromm; traducció de Joan-Lluís Marfany.Barcelona: Edicions 62, 1979.
Quins són els factors econòmics i socials que porten a lluitar per la llibertat? Pot la llibertat ésser una càrrega massa pesada per a l'home, fins el punt de tractar d'eludir-la? Com és que la llibertat és per a molts una meta anhelat, mentre que per a d'altres és més una amenaça?
:: DESEMBRE amb Roxana Rojo Sanabria
La Biblioteca de noche / Alberto Manguel; traducció de Carmen Criado Fernández. Madrid: Alianza, 2007.
És una immersió amena i erudita, que encoratja la curiositat sobre l’atractiu dels espais que anomenem biblioteques i l’afany que tenim els humans per les col·leccions, en especial els llibres; on es barreja el mític i el místic, com una aventura inacabable.
6 poemas 6 mujeres 6 poetas 6
Tertúlia de Poesia Castellana i Hispanoamericana amb Juan González Soto
:: PROGRAMA PRIMAVERA
-Dimarts 6 de febrer: Son las once y cuarto. Concha de Marco (Soria, 1916-1998)
-Dimarts 13 de febrer: Con esta boca, en este mundo Olga Orozco (1920, Toay, Argentina-1999)
-Dimarts 5 de març: El amor de los amores Carolina Coronado (Almendralejo, 1820-1911)
-Dimarts 19 de març: Epístola a Belardo [fragmento] Amarilis (Perú, siglo XVII)
-Dimarts 2 d’abril: A mi dulce don Cristóbal Sor María la Antigua (Cazalla de la Sierra, 1566-1617)
-Dimarts 16 d’abril: Verdadero amigo mio Reina Juana (Almada, Portugal, 1439-1475)
:: PROGRAMA TARDOR
-Dimarts 17 de setembre: A Itimad desterrada. Trina Mercader (Alicante, 1919-1984)
-Dimarts 1 d’octubre: XVII y XXVIII. Teresa Wilms Montt (Viña del Mar, Chile, 1893-1921)
-Dimarts 15 d’octubre: Anhelo. Dolores Veintimilla de Galindo (Quito, 1829-1857)
-Dimarts 29 d’octubre: Ay, Jesús, dónde te has ido. Sor Teresa Juliana de Santo Domingo, Chicaba (Mina Baja del Oro, Costa de Marfil-Ghana, 1676-1748)
-Dimarts 5 de novembre: Soneto de Cilena a Delio. Francisca de Briviesca Arellano (España, XVI-XVII)
-Dimarts 19 de novembre: Un fin, una esperanza, un cómo o cuándo Luisa Sigea de Velasco (Tarancón, 1522-1560)
Club de lectura d'Àlbums il·lustrats per a adults
Imma Pujol Farrés i la Conxita Gil Grant
:: OCTUBRE amb la presència de Joan Rioné, editor de Piscina, un petit oceà.
Lluny del món de K.P. Kavafis; disseny i il·lustracions de Mar Borrajo. Piscina, un petit oceà, 2024
L'editorial tarragonina Piscina, Un Petit Oceà, presenta un nou llibre singular que continua enriquint un catàleg on tot podria dir-se que està fora de col·lecció. Joan Rioné, editor i artífex d’aquest títol, ha agafat els vuit versos del poema ‘El mur’, escrit pel poeta greg Konstandinos P. Kavafis l’any 1897, els ha donat a la il·lustradora i dissenyadora Mar Borrajo, i els han convertit en un àlbum. Les paraules de Kavafis prenen un nou significat al costat de la proposta visual de la Mar.
Mar Borrajo (Tarragona, 1984) va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a Massachusetts College of Art de Boston. Després va continuar aprenent de la mà de l’Escola Eina, on va fer el Màster en Tipografia avançada. Més tard, va tornar a la UB per cursar el màster de Tipografia: Disciplina i Usos.
El seu treball professional es centra en el disseny editorial, les cobertes de llibres, la identitat corporativa, la tipografia, la direcció d’art i la il·lustració. Ha impartit classes i tallers de tipografia, disseny gràfic, creativitat i collage a la Fundació Miró, l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i Eserp Business School, entre d’altres. També ha participat en diverses exposicions tant individuals com col·lectives. Actualment és professora a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià de Barcelona, tasca que compagina amb la feina de grafista.
:: NOVEMBRE
Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak. Kalandraka, 2004
Castigat sense sopar per les seves entremaliadures, en Max emprèn un viatge simbòlic des de la seva habitació fins a un lloc fantàstic, tot travessant un temps/espaï mític a on s’enfronta amb les seves pors. Després de convertir-se en el rei de tots els monstres, tant ferotges com entranyables, torna al punt de partida, a on l’espera el sopar. Una travessia d’anada i tornada, des de la realitat a la ficció, sense que res ni ningú expliqui si el que ha succeït ha estat producte d’un somni.
Publicat per primera vegada el 1963, va suscitar certa polèmica pel tractament poc exemplar dels infants, però ha arribat a ser un clàssic de la LIJ i un referent imprescindible. S’ha traduït a nombroses llengües i és una de les obres més venudes de tots els temps.
Maurice Sendak (Brooklyn 1928- Connecticut 2012) Des del 1951 va realitzar més de 90 llibres infantils, una prestigiosa trajectòria per la qual va rebre el 1970 el Premi Andersen, i el Premi Laura Ingalls Wilder el 1983. El 1996 el Govern dels Estats Units li va fer entrega de la Medalla Nacional de les Arts i el 2003 li van concedir el Premi Internacional Astrid Lindgren de Literatura Infantil, juntament amb l’autora austríaca Christine Nöstlinger. Fill d’immigrants jueus d’origen polonès, Maurice Sendak va estudiar pintura i dibuix a l’Art Students League de Nova York. Va impulsar una autèntica revolució dins el panorama literari infantil tant per les idees, la forma i el contingut dels seus llibres.
:: DESEMBRE
El nen gris de Lluis Farré; il·lustracions de Gusti. La Galera, 2011.
El personatge principal d’aquest llibre és un nen insensible, incapaç d’emocionar-se, un nen gris. Els seus pares intenten proporcionar-li activitats que l’alegrin, el sorprenguin… però no ho aconsegueixen. Només la situació de risc que viurà el seu hàmster, amb el qual té una relació afectiva especial, desvetllarà en l’infant una tempesta d’emocions i records que l’ompliran de color i modificaran la seva aparença gris.
Premi Hospital Sant Joan de Déu (2006), Premi Junceda (2007) i The White Ravens List (2007).
Gustavo Ariel Rosemffet Abramovich (Buenos Aires, 1963) és conegut pel seu nom artístic Gusti i actualment viu a Barcelona. Va estudiar a l'escola d'art de Fernando Feder de Buenos Aires, on va obtenir el títol de tècnic en disseny i promoció publicitària. Les seves primeres passes professionals el van vincular amb el món de l'animació: a l'Estudi Catú Cine Animación, on va realitzar curtsmetratges publicitaris, i també als estudis de dibuixos animats Hanna Barbera, on va col·laborar fins a l'any 1985. Després d'aquesta primera etapa, l'any 1986 va iniciar una altra etapa centrada ja de ple en el món de la il·lustració infantil i juvenil. Durant la seva carrera ha rebut nombrosos premis i reconeixements.