La Biblioteca a la segona meitat segle XVII

Aquesta biblioteca destaca per l'abundància de temàtiques diverses, destacant un bon nombre d'impresos i de manuscrits sobre afers d'estat, històrics, polítics i militars. A més de la importància de la temàtica, aquests llibres són especialment apreciats per la seva enquadernació. Els 401 volums que es conserven a la Biblioteca Pública de Tarragona és el principal lot, juntament amb el conservat al Monestir de Poblet. En el seu temps la biblioteca va arribar a tenir més de 3.600 volums. Pere Antoni va formar la seva biblioteca a la seva etapa italiana, primer a Roma i després a Nàpols (1662-1672), on va destacar per la seva bibliofília, i pel seu col·leccionisme especialment de pintures, que van arribar, una vegada a Espanya, a 1.100.

Diana Carrió-Invernizzi ha estudiat la funció de la biblioteca de Pere Antoni com a espai amb usos representatius a l’àmbit diplomàtic romà. Agafant com a models la biblioteca del bibliòfil Nicolas Antonio i del cardenal Bonelli es va beneficiar de la xarxa d’influències teixida al voltant dels cardenals pro espanyols que el proveïen de llibres. Una vegada a Nàpols (1766) va completar la col·lecció amb fons provinents d’altres biblioteques de la ciutat; part dels seus fons són reflex de l’arquitectura, l’urbanisme de l’època i estan en consonància amb els projectes que el virrei proposava per la ciutat. Responia a la mentalitat aristocràtica i a la concepció barroca del control social i cultural, i lògicament d’espai diplomàtic que atrau intel·lectuals al servei del virrei.

Des dels anys d’ambaixador va planificar la donació dels fons al Monestir de Poblet, enviant-hi diverses remeses de llibres, el seu retrat i el de la seva dona Anna Fernández de Córdoba, emulant el model de la Biblioteca de l’Escorial, per exaltar el llinatge dels Cardona. Després de la seva mort, la seva vídua va seguir aportant llibres. Inés Padrosa aporta també dades sobre la biblioteca a Poblet, la correspondència de Pere Antoni amb l’Abat Rossell, i l’arribada de la trentena d’armaris de banús i vidres de Venècia.

Pel que fa als continguts, es conserven alguns manuscrits amb un interès secundari, papers d’estat que tenen altres còpies a biblioteques. Dels exemplars impresos la major part corresponen al segle XVII tot i que n’hi ha una cinquantena del segle XVI. Entre les matèries destaquen les obres de caire jurídic, però també hi trobem tractats filosòfics, llibre tècnic i científic de l’època, història, textos clàssics i molta literatura.

Referent al seu estat de conservació en general és bo, tot i que alguns llibres precisen restauració i alguns altres presenten restes d’atacs d’insectes i rosegadors.