Al 2024 hem treballat

:: GENER

El naixement de la filosofia
Descobrirem que la filosofia va néixer fent-se les mateixes preguntes que nosaltres ens fem quan som infants i que ens seguim fent quan som adults davant de les situacions del dia a dia.

:: FEBRER

Sòcrates i els sofistes
Aquest mes posarem, de la mà de Sòcrates i els sofistes, la nostra mirada cap a nosaltres mateixes i cap a la nostra idea de justícia, bondat i convivència. És l’ésser humà la mesura de totes les coses que existeixen?

:: MARÇ

Plató
En aquest taller analitzarem la importància que les idees de Plató tenen a dia d’avui en el nostre dia a dia, amb especial atenció a la idea d’amor i amistat.

:: ABRIL

Aristòtil
En aquest taller analitzarem la importància que les idees d’Artistòtil tenen a dia d’avui en el nostre dia a dia, amb especial atenció a la idea d’amor i amistat.

:: MAIG

Helenisme i Roma
En aquest taller coneixerem com la filosofia de la Grècia antiga va adaptar-se al moment polític, social i religiós. També veurem com aquest pensament ha arribat fins a l’actualitat.

:: JUNY

Edat Mitjana
En aquest taller repassarem la filosofia dels segles V fins al XV i ens preguntarem si realment aquest període històric va ser tan fosc com es creu.

:: OCTUBRE

Sartre. Simone de Beauvoir
En aquest taller coneixerem la obra i la vida en comú de dos de les principals figures de la filosofia francesa del segle XX.

:: NOVEMBRE

Hannah Arendt, Foucault
Tots som el Gran Germà. El mal i el poder no són externs a nosaltres, tothom participa i és víctima d'aquests dos fenòmens humans. En aquest taller coneixerem el pensament de Foucault i Arendt, dos figures essencials de la filosofia de la segona meitat del segle XX.

:: DESEMBRE

Postmodernitat
Amb aquest nom es coneix la corrent filosòfica que qüestiona a l'actualitat tota la filosofia anterior. Provocació, obertura, deconstrucció...en aquest taller coneixerem la filosofia que descriu la caiguda dels marcs de pensament tradicionals. 

:: GENER

El Viatge

El viatge és sens dubte un dels temes més tractats per la poesia. En aquesta primera sessió viatjarem a llocs remots de la mà de grans poetes viatgers, però també ens plantejarem, com Bernardo Soares al Llibre del desassossec de Fernando Pessoa, si no val més quedar-se a l’oficina i no complir mai els nostres somnis.

:: FEBRER

L’Evasió

L’evasió a través del vi o d’altres drogues —legals o no— és un altre dels temes més suggerents de la poesia. Omar Khayam ens empeny, amb els lírics grecs, a buidar la copa de vi; Baudelaire ens portarà a terrenys més perillosos; en l’era contemporània, Ginsberg crida el seu udol per la generació perduda a la recerca d’això: la gran evasió.

:: MARÇ

La Vellesa

La vellesa i la decadència del cos han omplert pàgines i pàgines de llibres de poemes. Començant per la figura d’Anacreont, intentarem resseguir el fil dels poetes que, a qualsevol edat, s’han obsessionat amb aquesta inevitable espasa de Damocles, sovint empenyent-nos a aprofitar el temps abans que la neu cobreixi els nostres cabells.

:: ABRIL

Els Robaiat d’Omar Khayyam

Els robaiat del poeta i matemàtic persa Omar Khayyam (1048-1131) són un fascinant recull de quartetes on se’ns commina a gaudir de la vida i a no deixar passar el temps en va. Els nostres cossos seran pols, apressa’t a beure una copa de vi, diu el poeta en repetides ocasions. Una obra sorprenent, de ressons clàssics, que compta amb dues versions en llengua catalana. Aquest abril llegirem Khayyam i tot seguit ens llançarem a l’aventura de compondre els nostres propis robaiat.

:: MAIG

Versions de Rilke de Joan Vinyoli
Joan Vinyoli va escriure un dels cims de la pròpia poesia en versionar l’obra del poeta en llengua alemanya Rainer Maria Rilke (1875-1926). Girant entorn de si mateix, o entre els barrots de la gàbia com la seva famosa pantera, ens endinsarem en l’univers d’un dels més grans poetes del segle XX per veure si, com va dir ell, ens cal canviar de vida o no.

:: JUNY

Sempre Papasseit
Aprofitant l’efemèride de l’any Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i les nombroses edicions de la seva poesia que s’estan endegant enguany per cel·lebrar el centenari de la seva mort, deixarem que el gran poeta vanguardista en llengua catalana ens agafi de la mà i ens dugui a la seva riba: una platja plena de tendresa i de sensualitat, que ja fa un segle que captiva els lectors i, no ho oblidem, també els creadors de dintre i fora de Catalunya, que l’han versionat i musicat incansablement d’ençà de la seva mort prematura.

:: OCTUBRE

Les roses de Darwix

Mahmud Darwix (Al-Birwa, oest de Galilea, 1941 - Houston, Texas, 2008) és potser el poeta més popular i llegit de la poesia àrab contemporània, a banda d’haver-se erigit com un dels símbols més rellevants de la resistència palestina. La seva poesia és un prodigi d’imatges que són capaces de travessar els murs de la traducció. D’això va la seva poesia: de murs i de presons, però també de roses, de llibertat i de maletes desfetes, perdudes; de convertir, en resum, la poesia en la segona pàtria de qui ha estat expulsat de la seva terra però no, afortunadament, de la seva llengua.

:: NOVEMBRE

Zagajewsky i l’elegia elèctrica

La poeta i traductora Xènia Dyakonova s’ha encarregat de triar i traduir la poesia d’Adam Zagajewsky (Lviv, 1945 - Cracòvia, 2021), un dels autors més rellevants de la nova poesia polonesa. En aquest curs fullejarem la seva antologia i descobrirem la veu franca i alhora profunda d’un autor que sap combinar com pocs el pensament més elevat amb una dicció neta i clara, polida i sense artificis, sempre disposada a despertar el punt just d’emoció en el lector.

:: DESEMBRE

Les dones i els fruits

En aquest darrer curs de l’any, tornarem a un dels grans clàssics de la poesia catalana, llibre fundacional del Noucentisme poètic: Els Fruits Saborosos de Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970), un recull sobre la dona en les seves diferents edats escrit per un home encara jove, que acabaria convertint-se en el príncep de la poesia catalana i que va fascinar i marcaer, amb aquests seu segon llibre, tota una generació de catalans i catalanes. Mirarem de descobrir com ha passat el temps per damunt d’aquests fruits, si han madurat correctament o si, com deia un altre poeta, “al poc petit hi ha poca confitura”.

:: GENER

En primera persona
Us ha passat mai que un mateix fet, segons qui l’expliqui, sembla una història diferent? El punt de vista del narrador afecta com transmetem i com fem arribar les històries, les reals i les fictícies.

:: FEBRER

En segona persona
Ei, tu, qui llegeix aquestes línies: és la primera vegada que t’interesses per un taller d’escriptura? O potser ja ens coneixem d’abans? Vine que treballarem la segona persona per captar l’atenció del lector.

:: MARÇ

En tercera persona
El narrador en tercera persona pot ser un omniscient que tot ho sap i tot ho veu, pot ser un càmera que es limita al món extern o pot ser un quasi omniscient que ho sap tot del personatge o personatges en els quals focalitza. Treballarem aquest darrer, encara que els coneixerem tots tres.

:: ABRIL

Terror còsmic
En paraules de Lovecraft:  Aquella concepció terrible del cervell humà, una maligna i particular suspensió d'aquelles lleis fixes de la natura que són les nostres úniques salvaguardes contra les agressions del caos i els dimonis de l'espai inexplorat". Explorem el terror còsmic. 

:: MAIG

Humor negre
Sàtira en temes tabús com la mort, la malaltia o el suïcidi. És groller? És intel·ligent? Probablement ho sigui tot.

Ens endinsarem en l’humor negre a través de Roald Dahl qui, a banda de Charlie i la fàbrica de xocolata, així com tantes obres més de literatura infantil i juvenil, va deixar un llegat només apte per a ments obertes.

:: JUNY

Narrativa intimista
Del propòsit de vida a les relacions més properes, aprofundim ara en les entranyes de l’ésser humà i fem-ho a través de personatges que ens queden ben a prop; tan a prop com els que ens porta Marta Orriols a cada novel·la i a cada conte.

TARDOR: Lletres de casa, lletres amb tu. 

Rere un rostre conegut hi podem trobar tresors enterrats. Aquesta tardor ens aproparem a família i amics per entrevistar-los i fer un relat de la seva experiència. Procurarem escoltar sense jutjar, deixar-nos embriagar per la pell de l’altre per així abocar-la en tinta sota la nostra inevitable mirada damunt del que ens arribarà.

:: Octubre: treballarem l’entrevista: preparar-la, fer-la i copsar-ne els silencis que també transcriurem.

:: Novembre: farem néixer un relat realista, fruit de l’entrevista.

:: Desembre: serà el moment pel conte metafòric, també resultat del diàleg amb l’altre.

:: GENER - La sequera

El terme sequera es va fent progressivament més rellevant en les nostres vides. La manca de precipitació conjuntament amb el descens del nivell dels embassaments ens porta a un futur hídric immediat com a mínim, preocupant. Durant aquest mes de gener parlarem de sequera des d’una perspectiva climàtica i en caracteritzarem l’actual. Veurem la sequera en el context de clima mediterrani, les sequeres històriques i la sequera actual i la seva caracterització.

:: FEBRER - El canvi climàtic (situació actual)

Els termes meteorologia i climatologia sovint es confonen. En aquest taller deixarem clar on comencen i acaben les connotacions meteorològiques i climàtiques de cadascun dels dos termes. A més, veurem quins paràmetres naturals defineixen el clima i com la variació d’aquests ens porten a parlar de canvi climàtic. Estudiarem en quins termes, a aquest canvi climàtic natural se li afegeix la component antropològica de la qual tant es parla. Analitzarem en quin estat es troba ara com ara. Treballarem elements com el temps i el clima, els paràmetres naturals i no naturals de canvi climàtic, el canvi a 2024, les seves evidències, tendències i esperances.

:: MARÇ - La radiació ultraviolada

Si metres llegeixes aquestes línies el Sol desapareix, el continuaràs veient durant uns vuit minuts, temps que tarda la llum a recórrer els 150 milions de quilòmetres que el separen de la Terra. Durant el mes de març coneixerem el Sol, la seva relació amb la Terra i aprofundirem en una franja concreta del seu espectre electromagnètic i que pren especial rellevància a la primavera i estiu, la radiació ultraviolada o UV. Veurem elements com la caracterització astronòmica i com funciona el Sol; les bondats i perills de la radiació ultraviolada.

:: ABRIL - La predicció meteorològica

Durant aquest mes d’abril veurem quina és la màgia, en forma de ciència, que hi ha darrere d’una predicció meteorològica. Veurem com es fa i quines eines tenim a l’abast per fer-ho. Analitzarem les eines d’observació, la història de la predicció meteorològica, la predicció meteorològica moderna i com poder fer una predicció completa.

:: MAIG  - Taller de núvols

Dedicarem el mes de maig a alçar la vista ben amunt i com més cops millor per aprendre a llegir el cel. Aprendrem a classificar els núvols per espècies i per típus, com es formen i veurem els núvols rars.

:: JUNY  - El radar: història, funcionament i aplicacions

El radar, una eina amb una evident i coneguda finalitat militar, resulta que també disposa d’un enorme potencial d’utilització amb finalitat civil, la meteorològica. Aprendrem quina és la seva base física i en veurem les aplicacions. Aprendrem a seguir tempestes.

:: OCTUBRE - Perill Meteorològic

Al llarg del mes d’octubre traurem suc del concepte perill i d’altres relacionats, com ara la vulnerabilitat. Estudiarem quins són els perills meteorològics a Catalunya i com es gestionen per protegir la població i els recursos.

Tractarem el perill com a concepte; el perill en meteorologia; i finalment la gestió del perill a Catalunya. Avisos de SMP (Situació meteorològica de Perill)

:: Novembre - Quan l’oceà trenca l’equilibri: El Niño i La Niña

Al llarg del mes de novembre, posarem el focus en el fenomen climàtic global d'El Niño i La Niña, capaç d’alterar els patrons meteorològics a escala mundial. Veurem com es generen, la seva periodicitat, com influeixen en el clima global i quins efectes tenen a escala local.

Tractarem del fenomen i el patró d’El Niño i La Niña, també a Catalunya.

:: Desembre - El “forat” d’ozó 

En aquest taller veurem què volem dir exactament quan ens referim al forat de la capa d'ozó. Recordarem l’origen del problema, les seves causes, i l'impacte que ha tingut en la salut humana i el medi ambient. Farem especial èmfasi en com s’ha gestionat i en el seu estat actual.

Tractarem la història, evolució i estat actual del “forat” d’ozó i els seus perills associats.