Herència textual carolíngia: manuscrits amb textos carolingis conservats a la Biblioteca Pública de Tarragona, i procedents de l’escriptori i la Biblioteca de Santes Creus.
A l’actualitat, i fins el 2024 es desenvolupa el projecte Carolingian Culture in Septimania and Catalonia: the transformation on Multi-Ethnic Middle Ground of the Euro-Mediterranean World, dut a terme per un equip d’investigadors europeus liderats per Walter Pohl, director de l’Institut für Mittelalterforschung de l’Acadèmia de Ciències de Viena, i Matthias M. Tischler, membre de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
L’estudi del patrimoni literari carolingi de la Septimània i Catalunya antiga i tots els seus testimonis ha de permetre veure el seu impacte entre els segles IX i XI, restaurar un paisatge literari i oferir una nova llum sobre la cultura i la transferència de coneixement.
La recepció literària del material carolingi de l’alta edat mitjana a banda i banda dels Pirineus configura una zona de mediació entre l’imperi franc i la península ibèrica, governada per visigots, àrabs i francs en el termini d’un segle, que està marcada per la transculturalitat i la hibridació tal com ens demostren els manuscrits, i que es perllongarà alguns segles més en la seva (re)producció.
Aquest patrimoni literari abasta principalment textos religiosos, especialment els explicatius i els escrits de propaganda hagiogràfica de les formes de vida religiosa, més enllà de la vida benedictina, i els homiliaris, el més important i antic, el de Luculenci, cap al 900.
Estan identificats més de 500 manuscrits supervivents, i les seves versions textuals ens mostren que les àrees de contacte van ser, a més de la regió del Loira i el nord de França, Borgonya amb Lió com a centre i tota Itàlia des del Piemont passant per Roma, i fins al Sud d’Itàlia.
Entre aquests testimonis a la Biblioteca Pública de Tarragona es conserven prop d’una vintena de manuscrits que daten entre els segles X i XV, que son una mostra d’aquest patrimoni literari carolingi i de la seva continuïtat al llarg dels segles posteriors. Aquests manuscrits han format part de la biblioteca monàstica de Santes Creus, tot i que alguns tenen orígens diversos com el sud-est de França, el centre d’Itàlia, el monestir de Ripoll o Santa Maria del Bonrepòs, entre d’altres. Es troben digitalitzats i accessibles a la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico.
:: MANUSCRITS CONSULTATS
:: Benedict of Aniane, Concordia regularum. Ms. 69. Southern France or Septimania, later in Santes Creus late 9th c.
:: Amalar “of Metz”, Liber officialis. Ms. 85. Santa Maria de Ripoll, later in Santes Creus early 11 th c.
:: Haimo of Auxerre, In Apocalypsim. Ms. 149. Central Italy, later in Santes Creus 10th to 11th c.
:: Luculentius, Homiliaruim. Ms. 139. Santes Creus end of the 12th c.
:: Usuard of Saint-Germain-des-Prés, Martyrologium and Regula S. Benedicti. Ms. 106. Santa Maria de Bonrepòs 12th to 13th c.
:: Pseudo-Isidore, Decretalia. Ms. 35. Roda d’Isàvena or La Seu d’Urgell (?), later in Santes Creus 11th to 12th c.
:: Johannes Diaconus, Vita S. Nicolai [BHL 6105-6108]. Ms. 141. Santes Creus ca. 1190-1250.
:: Luculentius, Homiliarum. Ms. 117. Barcelona, January 21, 1459