Pere Antoni d'Aragó (1611-1690) va ser un personatge de la cort de Felip IV i Carles II. Fill d’Enric de Folch i de Cardona, II marqués del Pobar per matrimoni amb Jerónima de Guzmán y Dávila.
Entre d'altres càrrecs, va ocupar el de virrei i capità general de Catalunya i virrei de Nàpols, ambaixador de la Santa Seu i Cavaller de l’Orde d’Alcántara. Va ser un dels grans mecenes del monestir de Poblet, a qui va donar la seva biblioteca l’any 1677. A semblança d'altres nobles de la seva època va reunir una important biblioteca, augmentada sobretot entre els anys 1662 i 1672 durant la seva estada a Itàlia.
L'etapa napolitana del personatge va concloure el 1672 quan va ser cridat a la Cort, que en aquells moments es trobava polaritzada entre els qui recolzaven la reina mare, Mariana d'Àustria, o el germanastre del rei, Joan Josep d'Àustria. Els Cardona, amb Pere Antoni i Pascual al capdavant, i altres importants llinatges nobiliaris, van apostar de forma oberta pel bàndol del fill bastard de Felip IV. Tot i ser nomenat president del Consell d'Aragó (1672), de presidir les Corts del Regne (1677-1687) i de ser-li concedida la Grandesa d'Espanya a títol personal (1677), Pere Antoni va ser un dels principals líders del partit nobiliari contraris al poder de Mariana d'Àustria. La mort de Joan Josep i la fi de la regència sobre Carles II no van minvar la situació de Pere Antoni, que es va consolidar com un dels polítics més importants durant el regnat de l'últim monarca de la casa d'Àustria.
Pere Antoni d'Aragó va morir sense descendència directa a la seva residència de Madrid el primer de setembre de 1690, passant tots els seus títols a la casa de Medinaceli. Va rebre sepultura al convent dels Trinitaris Descalços de Madrid, sent traslladades les seves restes al panteó familiar dels Cardona al monestir de Poblet a l'abril de 1691 per ordre de la seva vídua.