Teresa Rovira Comas (1918-2014), filla d’ Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític i de Maria Comas i Ayxelà, va mantenir un important vincle amb la Tarragona dels seus pares al llarg de la seva vida. En les seves estades a Tarragona, i especialment durant la seva joventut, recordava la Biblioteca Popular de Tarragona (1926-1962) i com els seus llibres la van captivar; devorava llibres i encetava de forma precoç el que llegien els grans. Recordava com a l'Escola Blanquerna recitaven de memòria versos de Joan Maragall, Joan Alcover, Joan Maria Guasch, Maria Antònia Salvà, Josep M. de Sagarra; també Josep Maria López-Picó els parlà dels seus epigrames.
Durant els estius a Tarragona s'empassava novel·les de Dolors Monserdà, de Narcís Oller o el teatre d'Ignasi Iglesias. La Selecta de Lectures, compilada per Artur Martorell i editada per Gustau Gili eren lectures de referència. Després s'engrescà amb les lectures de la col·lecció A tot Vent. La primera novel·la que va llegir amb només 10 anys va ser Maria Glòria de Dolors Monserdà. El seu pare l'encoratjava i només recorda que li prohibí un llibre Jo!, de Prudenci Bertrana, dient que ja el llegiria més endavant.
Aviat però l'esclat de la guerra i l'exili truncaren la placidesa de les lectures i el 19 de juliol de 1936 la sorprengueren les flamarades del convent de Santa Clara, entre la Rambla Vella i el Balcó del Mediterrani. Marxaren a Barcelona, i el 1939, cap a l'exili. En aquells moments la Biblioteca Popular de Tarragona va patir també danys de consideració.