Al 2023 hem treballat

:: GENER

"Preparem-nos pel 2023"

Comença un any nou i ara és el moment d'activar tot el nostre potencial personal per tal que els propers mesos siguin enriquidors i feliços. Des de la PNL, et proposem tècniques per millorar la teva creativitat, augmentar la teva motivació i afrontar els reptes amb garanties d'èxit.

:: FEBRER 

"Energies per avançar".

La creença popular és que les emocions que ens permeten avançar a la nostra vida són aquelles que ens fan sentir bé, que ens aporten satisfacció i alegria. Però existeixen altres emocions que ens poden ajudar a seguir endavant, a començar a complir els nostres somnis, a ser millors. En aquest taller aprendrem a identificar-les i aprofitar-les.

:: MARÇ 

"El temps vola!".

Ja han passat dos mesos del 2023. El temps vola! En aquest taller prendrem consciència del pas del temps i de com podem agafar les seves regnes i aprofitar-lo al màxim.

:: ABRIL

"La ment és infinita: com detectar i superar les barreres mentals que ens limiten"

En aquest taller aprendrem i practicarem formes de qüestionar aquelles creences i pensaments que fonamenten la nostra vida i ens obliguen a fer coses i ens impedeixen fer-ne d'altres, per tal de tenir una vida amb més possibilitats.

:: MAIG

"Paraules i silencis: la responsabilitat al comunicar-nos amb els altres"

Com a eix central reflexionarem sobre la importància de la nostra comunicació amb els altres i del poder de les nostres paraules.

:: JUNY

"La vida és un escenari: quin personatges som i com els interpretem"

Ens centrarem en identificar les màscares que vestim en el nostre dia a dia i com podem enriquir la nostra identitat amb noves identitats personals.

:: JULIOL

“Som allò que pensem o pensem allò que som?”

En aquest taller estudiarem com la nostra identitat, allò que creiem sobre nosaltres mateixes, condiciona els nostres pensaments, les nostres emocions i els nostres comportaments diaris.

:: AGOST

“Què és la veritat?”

En aquest taller reflexionarem sobre allò que creiem que és la veritat, i veurem com a partir de les nostres "veritats" personals prenem decisions a la vida i ens expliquem la nostra història i construim el nostre futur.

:: SETEMBRE

“Estar bé per a fer coses o fer coses per estar bé?”

En aquest taller decidirem com volem que sigui la nostra tardor, què volem aprendre, quines noves activitats volem fer, quins projectes volem posar en marxa.

:: OCTUBRE

"De què som mestres?"

En aquest taller identificarem les nostres fortaleses i la nostra saviesa personal, i ens comprometrem a compartir-la amb les persones del nostre entorn.

:: NOVEMBRE

"Comunicació no violenta"

En aquest taller aprendrem les bases de l'anomenada comunicació no violenta, una eina essencial per tal d'establir i mantenir relacions positives amb les persones del nostre entorn i amb nosaltres mateixes.

:: GENER

Els sonets de Shakespeare o la porta a la modernitat.

En català tenim el privilegi de comptar amb algunes versions de luxe de la poesia lírica del bard anglès: les més reconegudes són les de Salvador Oliva i les de Gerard Vergés, tot i que també s’hi poden esmentar les de Triadú (parcial) o Txema Martínez. I no és estrany que Shakespeare hagi tingut aquesta bona rebuda en català: a banda de ser el centre del cànon literari occidental, és també l’autor d’un dels reculls de poesia amorosa més important de tots els temps, la gran porta d’entrada a la modernitat i a una sensibilitat que encara avui dia està pautada amb el ritme dels seus iambes.

:: FEBRER

El Rector de Vallfogona: de decadent, res.

Enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: una figura clau de la nostra “decadència” que amb les seves poesies jocoses o serioses ens demostra que, darrere el mite de la seva figura massa romantitzada, s’hi amaga un escriptor d’un talent enorme, coneixedor de la millor poesia occidental i ferm practicant de la religió de la bona poesia: la que ens sap fer riure i plorar alhora, com un reflex de la vida mateixa.

:: MARÇ
Rosalía de Castro o el Polícrates modern.

Hi havia a l’antiga Grècia un tirà anomenat Polícrates. Polícrates temia que els déus castiguessin la seva felicitat excessiva, així que com a ofrena va decidir llançar el seu valuós anell al mar. Al cap de poc temps, però, Polícrates va retrobar l’anell a les entranyes d’un peix que li va ser servit a taula, símbol que mai no podria deslliurar-se d’aquest mal terrible: la felicitat. Amb aquest fil —de pescar— com a motiu principal, buscarem la felicitat i el pànic que provoca en alguns dels poemes de Rosalía de Castro, la poeta gallega i espanyola més important del romanticisme i autèntica inauguradora de la lírica contemporània a les lletres ibèriques.

:: ABRIL

Roig/Miquel: d’homes i de dones

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és autora d’una de les revisions més salvatges del que, probablement, també és el nostre clàssic més salvatge: l’Espill o Llibre de les dones del metge Jaume Roig (1400-1478), novel·la en versos tetrasil·làbics de la tradició misògina. Girant la truita al seu favor, Dolors Miquel demostra que és una de les grans veus de la poesia catalana contemporània amb aquesta versió desfeta i refeta de l’obra de Roig, el Llibre dels homes, reeditat recentment amb gran èxit en ocasió del Dia de la Dona d’enguany.

:: MAIG

Adrienne Rich: el gran naufragi

Aprofitant la publicació de la traducció del llibre de poemes Submergir-se en el naufragi de la poeta i intel·lectual nord-americana Adrienne Rich (Baltimore, 1929-Santa Cruz, 2012), ens submergirem en una de les obres més suggerents de la poesia anglosaxona del segle XX. Com va dir Margaret Atwood, aquest és un d’aquells «llibres estranys que et força a decidir no només què penses sobre el llibre, sinó sobre tu mateixa.»

:: JUNY

Josep Piera, mediterrani

Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és el flamant guanyador del darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Novel·lista i poeta, és també un dels nostres grans escriptors de narrativa de viatges i dietaris que, com la seva poesia, parteixen directament de l’experiència individual per fer-nos somiar en altres móns, en altres vides. En aquest curs, ens centrarem en la seva poesia, una obra lírica plena de veus i llocs evocadors, marcadament mediterranis.

:: OCTUBRE

L'arbre de foc (1946)

El primer llibre de poemes que l'autor va donar per bo, encara que refet i esporgat en edicions posteriors, presenta tota la força de l'impuls creador d'un Bartra jove i combatiu. Resseguirem, a través dels seus versos, el periple vital del poeta, des del front fins a l'exili mexicà, passant pels camps de concentració de França. El Poema de Rut, al final del llibre, ens donarà el to per entrar a l'etapa vital següent, crucial a la seva obra, la dels llargs anys a Mèxic.

:: NOVEMBRE

L'evangeli del vent (1956)

Per contrast amb el poemari anterior, en aquest llibre trobarem un Bartra més reposat, un autor que canalitza el doll poètic dins dels marges d'un cert classicisme. El llarg exili s'hi veu, fins a cert punt, en termes positius i el país d'acollida, Mèxic, deixa notar les seves influències aquí i allà, prova de l'interès de Bartra pels mites i la lírica nàhuatl. D'altra banda, la secció Poemes d'Odisseu ens prepararà per a la tercera i última sessió.

:: DESEMBRE

Odisseu (1953) 

En paral·lel amb els poemes recollits a l'Evangeli del vent, Bartra va elaborar aquesta obra singular, que combina poesia, diàleg i prosa de manera harmònica i suggeridora. L'Odisseu parteix de l'Odissea homèrica, que Bartra va llegir amb entusiasme en la versió poètica de Carles Riba, per teixir tot un tapís variat de veus i punts de vista. És, potser, l'obra més ambiciosa d'aquest autor tan ambiciós, i gosem dir que l'ambició és reeixida. Amb la lectura i el comentari de l'Odisseu clourem el cicle dedicat a Agustí Bartra.

:: GENER

Veu escrita. L’epístola.

Una carta amb segell o un correu electrònic, de tota la vida i ben actual, començant amb un “estimada” o amb un “ei!”.  Hi ha missatges que necessiten ser escrits. Entre línies, hi podem descobrir el misteri que ni la tinta suporta.

:: FEBRER

Veu oral. El diàleg.

Hem d’escriure imitant una conversa espontània entre dues persones reals per tal de crear un diàleg versemblant? O és preferible prioritzar aquelles paraules precises que facin enriquir la prosa? Descobrim-ho.

:: MARÇ 

Veu mental. El monòleg interior.

Juguem a endinsar-nos en la ment dels personatges, a conèixer-los sense filtres, allí on els pensaments racionals i les sensacions encara són una barreja. Si això ho sabem plasmar en paraules, podem arribar a transmetre idees poderoses.

:: ABRIL - MAIG

Contes reinventats

Sabies que en el conte original dels germans Grimm, les germanastres de la Ventafocs s’amputen trossos dels peus per poder calçar la sabata de la princesa? I que en el final del conte original de Han Christian Andersen, la Sireneta mor convertida en escuma? Durant aquests dos mesos no només descobrirem que els contes no sempre han estat tan ensucrats com ens els presenten avui, també jugarem a idear noves versions, potser agafant elements de l’actualitat, potser acudint a la imaginació.

:: JUNY 

El ritme

Una persecució policial, algú que arriba tard a l’aeroport, una empresària i mare atenent a cinc coses alhora, demanarà un ritme molt més veloç que algú passejant plàcidament per un parc, sense mirar l’hora, en una tarda càlida de principis d’estiu. Hi ha tècniques per plasmar un ritme ràpid o un ritme lent en la narració, tenint en compte la naturalesa de l’escena que vulguem retratar. Durant aquest mes hi treballarem.

:: JULIOL

Jocs de lletres

Arriba l’estiu, l’estació que associem més a l’oci i al temps lliure. Durant el juliol, treballarem tot jugant i és que l’escriptura també és diversió. Partint de jocs de taula clàssics, crearem històries de tots colors. T’animes?

:: AGOST 

Lletres compartides

"Ell escriu les consonants i jo les vocals" és el que respon Jaume Ribera quan li pregunten la fórmula que utilitza per escriure conjuntament amb Andreu Martín. Sí, hi ha obres escrites a quatre i a més mans. Durant l’agost, en aquest taller, trencarem, encara més, amb la figura de l’escriptor/a solitari/a.

:: SETEMBRE

Inici de curs, inicis d’històries

El primer capítol, el primer paràgraf i fins i tot la primera frase d’una obra són d’una importància cabdal, són els que faran que el lector s’enganxi o no a la lectura. Treballarem aquestes primeres línies i ens endinsarem en la creació d’expectatives. 

:: OCTUBRE

El viatge: La recerca del tresor

Parlem d’arguments universals i ho fem començant per “La recerca del tresor”, un dels més antics i que segueix ben present. Des de Jasó fins a James Bond, el viatge i les peripècies estan assegurats, l’objecte valuós espera a ser trobat. Que comenci l’aventura.

:: NOVEMBRE

El viatge: El retorn a la llar

Seguim viatjant, però ara no anem cap al desconegut; el destí és l’origen, la llar que va veure néixer i créixer al protagonista de la història. El retorn a Ítaca és un dels primers exemples que ens ofereixen els clàssics, també trobem, però, obres contemporànies com Atles de l’oblit, de Teresa Ibars.

:: DESEMBRE

Desembre: hivern als llibres

Ja que hem tornat a la llar, ens hi quedarem durant les festes d’hivern (més conegudes, aquí, com a Nadal). És ben diferent la vetllada que ens ofereix Joyce a “Els morts”, que el que trobem a “Tres Nadals” de Monzó. I la vostra taula, com llueix abans o després de picar el Tió?

:: GENER

El cel... i més enllà.

Durant aquest primer mes de taller ens centrarem en els paràmetres físic que intervenen en la formació dels núvols on, la temperatura i la humitat hi juguen un paper clau.
Els temes: El Sol, la Terra i la relació Terra-Sol. L’atmosfera terrestre: descripció i característiques bàsiques. La física darrera la formació dels núvols: com i per què es formen?

:: FEBRER

Classificació dels núvols I.

Dedicarem el mes de febrer a fer una primera classificació dels núvols en funció de l’altitud on es troben. Determinarem a quina família pertanyen: alts, mitjans o baixos.
Ens veurem i n’aprendrem. Farem per tant una primera classificació, segons família, i l’observació i classificació en continu.

:: MARÇ

Classificació dels núvols II.

Durant el mes de març, farem un pas endavant i a més a més de classificar els núvols en famílies, també ho farem per gèneres. Amb tot, construirem el nostre calendari d’estats del cel d’aquest mes. Elaborarem una segona classificació, segons gènere i també l’observació i classificació en continu.

:: ABRIL - Més núvols

Durant aquest primer mes de taller farem una síntesi de les tècniques de classificació dels núvols amb l’objectiu d’interioritzar i fixar els paràmetres d’identificació i discriminació dels núvols.

• Identificació dels núvols per tipus, gènere i espècie.
• Fenòmens òptics associats als núvols.
• Núvols especials: pirocúmuls, deixants de condensació...

:: MAIG - La nostra estrella, el Sol. El sistema solar

Durant el mes de maig ens enlairarem més amunt dels núvols per explorar casa nostra a gran escala: el sistema solar. Coneixerem el Sol, la Lluna, la Terra i la resta de planetes que en formen i ens endinsarem a conèixer els paràmetres que permeten que propicien que aquest sistema es mantingui en harmonia.

• El Sol, la nostra estrella: característiques i curiositats.
• Interacció del “sistema” Sol-Terra-Lluna.
• La Terra vs. els altres planetes.
  
  

:: JUNY - Cap a les estrelles

Més enllà del Sol, l’estrella més propera a la Terra és Pròxima Centauri, i es troba a 4,2 anys llum. Això vol dir que si la nostra nau assolís la velocitat de la llum, aproximadament 300.000 km/s, trigaríem... quatre anys a arribar-hi!!! Durant el mes de juny canviarem la perspectiva terrestre per adaptar-la a l’estel·lar i aprendrem algunes coses curioses... com per exemple la possibilitat d’observar... el passat! 

• “Què” és una estrella?
• Magnituds celestes: distàncies, grandàries, temps...
• Tipus d’estrelles i diferències entre elles.
• Forats negres i viatges en el temps.

:: JULIOL - Deixants de condensació

Cada dia circulen milers d’avions i només de tant en tant observem deixants de condensació... Durant aquest juliol veurem què són, com es formen i quins són els motius perquè es vegin de forma selectiva.

:: AGOST - Efemèrides meteorològiques

Durant el mes d’agost estudiarem alguns episodis de meteorologia extrema que s’hagin donat al nostre país. Un dels que veurem serà el que correspon a la fredorada de febrer de 1956, considerada la més important del segle XX i que, al Pirineu, va provocar que el termòmetre baixés per sota del -32 °C. Veurem com alguns dels efectes d’aquells dies són ben visibles encara avui. També ens endinsarem en l’aiguat de Santa Tecla de 2022 quan l’aigua va arrossegar cotxes fins al mar a la ciutat de Tarragona i finalment en veurem algun que sigui a petició dels membres del taller.

:: SETEMBRE - L’alternativa al petroli

Puja el preu de l’electricitat, del gas, de la gasolina... Puja el preu i les reserves disminueixen... Fins quan en tenim i, en qualsevol cas, disposem d’una alternativa segura i prou abundant en les energies renovables com a substitutes? Podem aprofitar l’energia solar? fins on?

:: OCTUBRE - Alerta d’aiguat!

Estem preparats per a una correcta gestió de la informació en termes de perill meteorològic? S’avisa bé? massa? massa poc? Durant aquest mes d’octubre donarem eines perquè la distància, en termes de significat i comprensió, entre el que es diu i s’interpreta sigui tan petita com sigui possible.

Treballarem punts com l’educació terminològica: avís, risc, perill, determinisme, probabilitat...; la filosofia, ètica i intel·ligència al voltant d’un avís de perill; i també els tipus d’avisos de perill (SMP) a Catalunya.

:: NOVEMBRE - Catalunya 2100

És quelcom esperable que moltes coses canviïn amb el pas dels anys... però que apreciem variacions significatives en l’àmbit climàtic, a escala temporal humana, no deix de ser sorprenent... i preocupant. En aquest mes de novembre veurem quin és l’escenari climàtic que ens espera a la Catalunya del 2100 i com serà de diferent del d’ara.

Analitzarem d’on venim, on estem i cap on anem climàticament a Catalunya, també les projeccions climàtiques; què són i què ens diuen de casa nostra; i la Catalunya 2023 vs. Catalunya 2100.

:: DESEMBRE - Intel·ligència artificial i ciència

Blade Runner (1982), descriu un futur on conviuen éssers humans i “éssers humans artificials”, els replicants, idèntics físicament però mancats d’emocions i d’empatia o, com a mínim, amb una resposta diferent de la humana amb relació a aquestes.

En 1982 podia semblar molt futurista... ara també? Cap a on ens pot portar la intel·ligència artificial? Treballarem la seva història i valors.