Les enquadernacions

Les enquadernacions possiblement són l’element que identifiquen més la biblioteca reunida per Pere Antoni d’Aragó.

La majoria dels llibres de la col·lecció els va enquadernar principalment a Nàpols durant el seu virregnat entre 1666 i 1672, i presenten uns trets comuns que les distingeixen: la majoria són enquadernacions en tafilet vermell i amb decoració heràldica; aquesta decoració és l’escut de les seves armes a les cobertes. Sovint les acompanyen decoracions fetes a partir de petits ferros daurats, ferros florals, vegetals, arquitectònics o animals; també a base de rodes de rocalles. Tots aquests elements eren comuns durant el segle XVII, moment en que es van fer aquestes decoracions.

A parer d’Aitor Quiney, les enquadernacions de Pere d’Aragó són les peces més fàcils d’identificar per la seva vistositat i els seus escuts i emblemes. Els escuts, a causa dels diferents matrimonis del col·leccionista, anaren canviant amb el temps i, per tant, el seu estudi heràldic és un bon indicador per concretar les dates en què foren encarregats als tallers napolitans, que tenien molta connexió amb diversos tallers de Catalunya, sobretot de Barcelona, en l’ús de les mateixes decoracions. També una més petita part van ser encarregats per la seva vídua possiblement a tallers de Madrid.

Pau Font de Rubinat (1860-1948) va estudiar la biblioteca de Pere Antoni i com a bibliòfil va prestar especial interès a les  enquadernacions: els llibres coberts de marroquí vermell d’excel·lent qualitat pel color i per la solidesa; eren procedents de Marroc, es palesava el gust per l’enquadernació romana, elegant i severa, que va ser força utilitzada a Espanya, i que consistia amb el quadre executat a la roda amb florons interiors als angles i el requadre amb la mateixa o altra roda, i als angles exteriors castells o lleons.

Pau Font els va descriure de forma acurada relacionant els títols nobiliaris de Pere Antoni:

“Cantells daurats, capçades dels colors de Catalunya, y les tapes amb ornaments daurats y les armes del possessor: Catalunya (los quatre pals) partit de Castella (castell) y tallat de Lleó (lleó), timbrades amb corona ducal sostinguda per dos àngels. Aquest es lo tipus mes corrent. La corona li corresponia, com fill que era de duc i a més com a capità general i virrei o ex-virrei. En altre tipus menys abundant la corona està sostinguda per dos dofins. Son d'execució mes fina. Altres exemplars de relligadures executades, segurament del 1670 al 74, en que don Pere se titulava duc de Sogorb y de Cardona, ostentant en los plats lo gran escut de la casa que es terciat y tallat: ler. Catalunya; 2on. Castella tallat de Lleó; 3er. Sicília; 4art. Cardona e Anjou (que es Prades) ; 5è  Seu d’Urgell i 6è Pallars. Sobre del tot, Fernández de Còrdova fet amb més o menys propietat. També hi ha exemplars amb l'escut pur de Catalunya y algun que porta al voltant lo collar del Toixó.” p. 260-261

Bona part d’aquesta col·lecció es conserva a la Biblioteca Provincial de Tarragona, a la Biblioteca de Catalunya, procedents de diverses col·leccions privades, al Palau de Peralada però també trobem exemplars a moltes biblioteques d’arreu com seria el cas de la Hispanic Society of America.