L’any 1642, durant la Guerra dels Segadors se li va encomanar dirigir una columna castellana de 4.500 homes que va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socórrer Perpinyà; llavors va ser nomenat Capità General i Virrei de Catalunya durant dos anys, fins el 1644; interceptat el 28 de març a la batalla de Montmeló per Philippe de La Mothe-Houdancourt al front de la cavalleria francocatalana i empresonat a Montpeller. Sembla que va ser durant el captiveri que va escriure l’obra que va publicar anys després a Nàpols (1671): Geometría militar fortificación regular y irregular: en la qual se comprenden las matematicas de la fortificacion regular y irregular ; y las Tablas polimetricas proporcionales para dar medida à qualquier Plaza.
El va dedicar al rei Carles II, i els continguts els va escriure en uns anys en que s’establien les bases dels diferents sistemes de fortificació; Pere Antoni va seguir especialment les tesi d’Adam Fritach perquè el seu objectiu era agradar al rei i consolidar la seva estima més que no pas innovar en estratègia militar. El retrat eqüestre que l’acompanya ho demostra aquesta pretensió portant un bastó de comandament i no el dibuix d’un compàs, com seria propi d’un enginyer.
Cal notar les extenses taules matemàtiques que estableixen el sistema de construcció de fortificacions regulars pel mètode de càlcul dels angles; per les alçades de la muralla proposa un sistema d’alçades creixents en funció dels costats del polígon.