Fons Baixeras-Fatjó

Des del mes de juny de l’any 2019, la Biblioteca Pública de Tarragona acull un donatiu important de la biblioteca personal de Josep Anton Baixeras Sastre (Tarragona, 20 d’abril de 1927-24 d’agost de 2008) i la seva esposa Elisabet Fatjó Artés (Vic, 1 de novembre de 1940- Tarragona, 28 de gener de 2018). Aquesta donació s’afegeix a la que l’any 2022 va rebre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT) i esdevé un llegat interessant per conèixer l’època i la figura d’aquest advocat, polític i escriptor català.

Escric perquè puc fer-ho, perquè dins de les meves actituds existeix l'escriure, però no és la meva raó, escriure; no m'explica a mi, no em realitza totalment. El fet d'escriure és circumstancial en mi, però és més que un complement.

[Extret de:  Roig, Francesc. Josep Antoni Baixeras: una veu entre dos silencis. A: Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària II, Núm. 2 (1981), p. 155]

Des de ben petit, Josep Anton Baixeras, descendent d’una família de la petita burgesia tarragonina que simpatitza amb la Lliga de Catalunya, segueix una formació i educació acurades. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona i els darrers cursos de la carrera, degut a motius econòmics i familiars, es veu obligat a treballar en una feina administrativa a la Junta d’Obres del Port de Tarragona. Ben aviat, a més de dedicar-se professionalment a l’advocacia i formar part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de la ciutat, destaca per una personalitat polifacètica.

En el camp cultural, condueix el primer programa de ràdio en català després de la guerra a Ràdio Tarragona al mateix temps que, amb el suport de Joan Triadú, instaura a la ciutat Òmnium Cultural i hi exerceix de primer president. Durant la Transició, també participa de la vida política: pertany a l’Assemblea de Catalunya i és escollit senador per la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977. Arriba a ser president de la Comissió de Suplicatoris del Senat. Amb les primeres eleccions municipals de la democràcia, abandona el càrrec i, durant el període 1979-1983, entra a formar part del Govern Local de l’Ajuntament de Tarragona com a Primer Tinent d’Alcalde. S’hi presenta com a independent a les llistes del PSUC.

Compagina tota aquesta activitat amb la seva vocació literària: guanya el Premi Víctor Català de 1959 amb l’obra Perquè no, queda finalista del Premi Sant Jordi de 1963 amb L’anell al dit i publica novel·les, reculls de relats, poesia, teatre i cròniques radiofòniques. El seu estil narratiu es caracteritza per un llenguatge ric i culte. L'any 2004 és investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Fruit de la voluntat de garantir, preservar i divulgar la memòria i l'obra literària i cívica de Josep Anton Baixeras i dels escriptors lligats al Camp de Tarragona, el 2015 neix la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, coordinada pel Departament de Filologia Catalana de la URV. Fins a la seva mort el 2018, l’Elisabet Fatjó col·laborarà de manera incansable i persistent a mantenir el llegat del seu marit.

Per la seva banda, Elisabet Fatjó Artés, filla de Santiago Fatjó i Maria Artés, neix a Vic. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona, on comença a forjar la seva carrera professional com advocada. És una gran amant de la música clàssica, l’art, la lectura i també li agrada viatjar amb les seves germanes, Núria i Mireia, tal com s’aprecia en la temàtica dels llibres que formen la seva biblioteca.

El destí la uneix amb en Josep Anton a través d'una amiga comuna i es casen l'octubre de 1978. Des de llavors, Tarragona esdevindrà la seva llar, la seva família, la seva feina i els seus amics. Estimarà la ciutat fins al moment de la seva mort, deixant una empremta indeleble en aquells que l’han conegut.

El patrimoni documental de la família Baixeras-Fatjó conservat a la Biblioteca aplega aproximadament 2.100 volums, tant d’obres literàries d’autors del Camp de Tarragona com d’altres de caire més polític, artístic o cultural, especialment de la dècada dels anys 70.

El fons s’identifica mitjançant un logotip. Per tal de preservar la unitat del llegat, els llibres estan exclosos de préstec i s’han de consultar presencialment a la Biblioteca. Podeu accedir als títols que configuren el fons des d’aquest fitxer.

Completen aquest fons bibliogràfic, documents de caràcter personal i professional: correspondència, dietaris, ressenyes literàries, actes de la comissió permanent de l’Ajuntament de Tarragona, manifests i documentació diversa relacionada amb la seva faceta política. Bona part d’aquest fons són còpies dels originals que es poden consultar a l’Arxiu de l’Ajuntament i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT).

Jo no em crec portador d'idees. Ni geni. Escric solament fets, broixos fets. Aquestes notes seran per a mi tot sol. Almenys, d'antuvi. Ah, i per al meu descàrrec si, doncs, he de comparèixer davant d'un consell de guerra, un dia o altre.

[Extret de: Baixeras, Josep A. Perquè no. Barcelona: Selecta, 1960. p. 15-16]