Inscripcions OBERTES. Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Febrer 2021
Taller virtual de poesia amb Adrià Targa. Amb la col·laboració de l’Escola de Lletres. Febrer 2021
Accedeix al taller
Cicle “Poetes en confinament"
Tancats per sempre més en una habitació, exiliats en terra estrangera o empresonats. Els poetes del present cicle tenen en comú això: forçats d’una manera o altra a la solitud i a la introspecció, allunyats d’un món sorollós i frenètic —de la Roma d’August a l’Espanya de la Guerra Civil—, tots ells van aferrar-se a la paraula com a única taula de salvació. En aquest cicle us convidem a conèixer l’obra i la vida d’aquests poetes que, com nosaltres ara, van haver d’aprendre a conviure amb una reclusió forçosa, però que van ser capaços d’extreure’n el millor que aquesta situació els podia oferir: el moment de l’escriptura. A la lectura guiada dels poemes, aquest cicle compost de tres parts —l’exili, la casa i la presó— incorpora la possibilitat de participar-hi de manera creativa, compartint les nostres pròpies visions poètiques en l’era del primer confinament global.
Adrià Targa (Tarragona, 1987) es va formar a la Universitat de Barcelona amb la llicenciatura de Filologia Clàssica, mentre publicava els seus primers llibres de poemes: L'exili de Constança (La gent del llamp / Cossetània, 2008) i Boques en calma (Edicions 62, 2011) amb el qual es va proclamar guanyador del premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Des de llavors ha publicat altres títols com Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i La plaquette Liorna (Els papers díscols, 2015). El 2020 ha estat guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot per Canviar de cel, que es publicarà properament. Col·labora amb alguns mitjans digitals i ha estat conductor de diversos tallers de poesia i creació literària a l'Escola de Lletres de Tarragona.
Cada taller constarà de dues sessions: en la primera s'oferirà als inscrits una antologia (en format digital) que aplegarà els textos dels diversos poetes, on es presentaran els poetes i la tria de la seva obra. Els inscrits podran participar d'aquesta lectura i comentari en el marc d'un debat creatiu i enriquidor. Arran dels textos llegits a la primera sessió, es proposarà un exercici de creació literària (opcional) que es podrà compartir amb els companys a la segona sessió, on es llegiran altres textos complementaris i es resumiran els aspectes principals.
PROGRAMA:
Poetes en confinament: l’exili
Febrer de 2021
Ovidi va ser exiliat per l’emperador August a causa d’un poema i un error. Mai més no tornaria a Roma, però el desterrament li serviria per compondre algunes de les elegies més tristes (i més belles) de la poesia clàssica, amb un to marcadament autobiogràfic. Carles Riba també va patir l’exili en la seva pròpia carn, i va compondre en la seva elegia a Súnion un dels grans temples on encara ens refugiem, alguns, quan volem tornar a casa: la de la bona poesia, mesurada i tenaç. Però no tot són elegies. Com ells, Josep Carner —recordem que, tot just enguany, l’any Carner commemora el cinquantè aniversari de la seva mort— va donar-nos la seva pròpia visió de l’enyorança de la pàtria, més assossegada i dolça, però no exempta de tristor, com es demostra en el seu poema Bèlgica. Fora de casa, doncs, però confinats a la seva manera fora dels confins de la pròpia terra, aquests poetes i molts d’altres (Armand Obiols, Joan Oliver o Clementina Arderiu en són altres exemples) no van saber enfrontar-se a l’exili sinó amb els mots de la seva tribu, únic lligam amb un món que canviava depressa, o que tal vegada estava a punt de desaparèixer.
Hem treballat...
Poetes en confinament: la casa
Desembre de 2020
Ausiàs March no vol que el molestin. Allunyat definitivament del món cortesà, es dedica a administrar les seves terres i després s’asseu hores i hores a l’escriptori, on compon un dels majors monuments literaris de la seva època. Segles després, un jove comte italià, Giacomo Leopardi, no gosa sortir al carrer perquè la gent del seu poblet, Recanati, es burla de la seva deformitat física i de la seva fixació pels estudis: el jove es consola mirant llargament per la finestra i imagina l’infinit rere les tanques de la seva casa paterna, on es limita a escoltar el cant de les noies que passen sota la finestra i a mirar el guspireig de les estrelles, elements per a ell igualment inabastables. Emily Dickinson fa anys que no surt de la seva habitació: només rep i respon les cartes dels amics. Joaquim Folguera, cuidat pels seus pares, morirà a l’edat de vint-i-cinc anys a causa d’una llarga malaltia que el deixarà al llit, però suplirà la vida que passa pel carrer bastint una de les obres més madures i singulars de la seva generació. Víctima d’una altra mena de malaltia, Miquel Bauçà s’allunyarà del món confinant-se en una caravana, sense contacte amb familiars ni amics. Són els marginats en el sentit etimològic del terme. Des del marge, han compost algunes les millors pàgines de la literatura universals. En aquest taller llegirem els seus poemes, hi buscarem les connexions i provarem d’escriure partint de les seves lliçons, des de les formes mètriques als seus universos, mai més ben dit, completament singulars.
Poetes en confinament: la presó
Gener de 2021
«Desert d’amics, de bens i de senyor / en estrany lloc i en estranya contrada...» Així comença un dels poemes més famosos de Jordi de Sant Jordi, que tracta el tema de la segona entrega de “Poetes en confinament”: la pèrdua forçada de la llibertat, en aquest cas, per l’ingrés a presó. Llegirem versos de poetes que han passat una temporada més o menys llarga entre barrots (com el mateix Jordi de Sant Jordi, però també Óssip Mandelstam, Miguel Hernández o César Vallejo) i veurem què n’ha quedat, d’aquesta temporada als inferns, en les seves composicions poètiques. Si els poetes de l’anterior taller havien escollit la reclusió, els d’ara inverteixen totes les seves forces a donar un sentit al seu nou statu quo. Com en el taller anterior, mirarem d’apropar-nos a aquests poetes també des de la creació literària.