2018. Any Pedrolo. Activitats a la biblioteca. Entrada lliure, aforament limitat.
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.
Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa.
La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.
Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.
ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA
- Dimecres 7 de novembre a les 19 hores a la Secció Local
Col·loqui: Manuel de Pedrolo, un escriptor normal per a un país normal, a càrrec d’Antoni Munné-Jordà i Anna Maria Villalonga.
La guerra civil, de 1936-1939, va escapçar les previsions d'un jove Manuel de Pedrolo de divuit anys, ple d'inquietuds i de projectes. Amb tot el seu món enrunat, Pedrolo va decidir reconstruir la parcel·la que es veia més capaç de treballar, la literatura, i així va emprendre la tasca de posar la proscrita literatura catalana al compàs dels corrents més vigorosos de la literatura internacional, i alhora recuperar per a la literatura catalana els desorientats lectors per mitjà dels gèneres populars.
Anna Maria Villalonga. Comissària de l'Any Manuel de Pedrolo. Autora de l'antologia Elles també maten (Llibres del delicte, 2013) i Noves dames del crim (Llibres del delicte, 2015). Ha participat en el volum col·lectiu Visions del Purgatori (Males Herbes, 2018).
Antoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Ha antologat "Narracions de ciència-ficció: antologia" (1985), "Temps al temps" (1990), "Futurs imperfectes" (1997) i "La biblioteca de les galàxies" (1999). És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.
- Dijous 8 de novembre a les 19 hores a la Secció Local
Mai no és de nit. Composició poeticomusical de Jaume Calatayud i Vicente Monera.
Pedrolo, més enllà de la seva qualitat i prodigalitat com a escriptor, va ser i és, voluntàriament i precisa, la imatge de l’intel·lectual compromès.
“Perquè no morirem,
I parlar de la mort
És parlar d’una terra
Que no petjarem,
D’un continent remot”