Exposició de sermonaris escrits per l'arquebisbe Armanyà i selecció bibliogràfica sobre el personatge

Francesc Armanyà 300 anys: la Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII
Exposició en commemoració dels 300 anys del seu naixement.

Francesc Armanyà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 3 de juny de 1718, enguany fa 300 anys. Fill d’un humil patró de vaixell, estava dotat d’un enteniment clar i d’una memòria prodigiosa, foren tan sorprenents els seus progressos en l’estudi, que a l’edat de tretze anys va acabar filosofia. Aficionat al recés i a l’estudi, als catorze anys va renunciar al món i va vestir l’hàbit de l’orde de Sant Agustí al convent de Barcelona. La seva progressió en l’entorn eclesiàstic va ser continuada, fins el punt que pels seus mèrits i virtuts el rei Carles IV el va presentar per la Seu episcopal de Lugo, i l’any 1781 va ser ascendit a la Seu arquebisbal de Tarragona, prenent possessió el 30 de maig del mateix any. Es va distingir per la seva caritat heroica, per la ferma erudició i per seu esperit tolerant.

Va contribuir econòmicament a les obres que aleshores s’efectuaven al port de la ciutat i va invertir més de cent mil duros en la restauració de l’aqüeducte iniciada per l’arquebisbe anterior Joaquín de Santiyán i Valdivieso (1733 – 1783). Va a tenir la satisfacció de veure arribar l’aigua a la ciutat, l’any 1798.

Dotat també d’extraordinària eloqüència, quan va arribar a una edat massa avançada per predicar, va escriure quatre volums de magnífics sermons que posaven de manifest el seu important coneixement de teologia, dret canònic, història universal i llengües orientals.

Va morir a Tarragona als 85 anys, el 4 de maig de 1803 i la seva sepultura es troba al presbiteri de la Catedral, al peu de les escales que van a l’antic altar major.