Club de Lectura - Cicle "Llibres gairebé savis"

Conduït per Esteve Masalles


Comentem:

Economia en colors de Xavier Sala i Martin

Divertida, pròxima, entenedora, diferent... Així és l'economia quan en parla un comunicador carismàtic, algú que fa que l'economia deixi de ser gris plom i s'ompli de colors. Xavier Sala i Martín demostra que l'economia enganxa, que no és llunyana i abstracta i que és present en la nostra vida quotidiana.

Després de l'èxit del programa del televisió Economia en colors, l’autor ha ampliat en aquest llibre el contingut de cada capítol amb més informació, més detallada i més profunda. Cada capítol comença amb una història que planteja un enigma econòmic, segueix una excursió per un dels vuit camps de l'economia, cosa que ens permet anar descobrint conceptes i anècdotes curioses, i acaba amb una conclusió que intenta resoldre el problema inicial.

Així, a Economia en colors, s’expliquen els secrets dels economistes, els trucs que es fan en la borsa i les estratègies empresarials i també es pregunta què vol dir ser ric, com es té una idea, què vol dir innovar, en què consisteix el capital humà, quina és la història dels diners, i moltes coses més.

Xavier Sala i Martín (1962-) es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca a fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic a la facultat d'economia de la Universitat de Colúmbia. És professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research. Ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És assessor econòmic del Fòrum Econòmic mundial de Davos. Entre els temes que estudia destaquen l'economia monetària, la seguretat social, economia de la salut, desenvolupament econòmic, convergència econòmica, competitivitat internacional i el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya. És un crític dur de les polítiques públiques i un defensor de les idees liberals, mitjançant les quals –segons la seva opinió - els països  subdesenvolupats sortirien de la pobresa.